VALORACIÓ DEL BLOG

En aquesta darrera entrada el que pretenc és fer una retroalimentació sobre tot allò que m'ha aportat a mi fer aquest blog.

 

Aquest blog pens que ha estat una bona eina innovadora per fer feina. He de dir que em va costar bastant entendre el seu funcionament, ja que la meva experiència dins xarxa és simple, i he de demanar disculpes pels continus correus. Però al final, pens que ha sortit un blog bo i que estic molt contenta d’haver après a emprar aquest tipus de programa en xarxa perquè pel meu futur serà molt útil. Tal i com van dir unes companyes a les exposicions, algunes d’elles han posat en marxa blogs a l’escola per apropar les famílies en aquesta.

 

He de reconèixer que mai havia treballat per competències i que per tant, és un aprenentatge més que he adquirit amb l’assignatura, ja que he après a identificar el meu propi auto-aprenentatge, reflexionar sobre el que estic aprenent m’ajuda a saber que més necessit saber, que em manca i que funciona. A més el fet de posar etiquetes a les entrades m’ajudava a haver de identificar les competències que estava adquirint, i llavors fer-ne la justificació encara més. També el blog gràcies al “núvol d’etiquetes” m’ajudava a identificar les competències que havia treballat d’una forma molt simple i visual.

 

Alhora el fet de que tots els companys tinguem un blog, t’ajuda a poder compartir més idees i coneixements amb els teus companys, ja que a classe és complicat poder intercanviar idees amb tots, i d’aquesta manera pots interactuar i intercanviar en xarxa i aprendre a totes hores.

 

El blog, és el que més recomanaria com a feina per a l’any pròxim, ja que l’he trobada una feina útil i bona.

 

En definitiva, estic satisfeta amb el resultat final de la feina feta i dels aprenentatges que he adquirit, perquè ha valgut la pena l’esforç.

 

Finalment donar les gràcies a les professores d'aquesta, Maria Rosa i Carme, per fer possible aquesta assignatura i gràcies als possibles lectors del meu blog. 

Ha estat un plaer, GRÀCIES I FINS AVIAT!.

VALORACIÓ DE LES COMPETÈNCIES

Benvolguts lectors i lectores.

Així com a l’inici de l’assignatura vaig fer una entrada valorant i identificant els meus punts forts i febles en quant a les capacitats i competències professionals, ara em queda fer una de les darreres entrades valorant el mateix i fent una reflexió sobre les millores que he assolit.

Observant la primera entrada al blog, són totes les competències que he aconseguit treballar gràcies al blog i assignatura. La qual cosa no vol dir que algunes estiguin més treballades i per tan assolides que les altres. Però pens que és molt positiu el fet de tenir l’oportunitat de treballar-les totes, i fer-ne un bon autoaprenentatge.

Confio en el segon pràcticum poder seguir treballant d’aquesta manera, i arribar a l’adquisició total i completa d’aquestes, ja que pens que són unes característiques i qualitats que tot professional educatiu hauria d’adquirir i potenciar en el seu treball docent.

L’assignatura m’ha ajudat a prendre més consciència de la importància de la reflexió, el fet de cada entrada pensar en allò que has fet a les pràctiques i demanar-te un perquè i llavors etiquetar-hi unes competències, ajuda realment a reflexionar molt sobre la feina que estàs fent. Per tant, considero que la meva capacitat de reflexió ha millorat molt amb l’ajuda de l’assignatura. M’ha ajudat fins a tot a conèixer-me millor a mi mateixa i descobrir que em manca i que puc potenciar. Pens que com a mestra és una bona qualitat, saber reflexionar i autoavaluar la teva feina, ser crític i acceptar crítiques per millorar la teva tasca docent.

Per tant, en definitiva, pens que el resultat final de la tasca feta a l’assignatura és molt positiu, en quan a quantitat i qualitat l’aprenentatge fet. Estic satisfeta amb el resultat final, i a pesar de les traves al principi d’aquesta, pens que he anat evolucionant adquirint un bon grau d’aprenentatge i feina feta.

QUINS ASPECTES MILLORARIEM DEL NOSTRE PROJECTE DE MILLORA?

El nostre projecte de millora és de la Psicomotricitat a Toninaina. Per diverses qüestions el projecte es va començar a final de Març, la qual cosa va suposar el retràs de la posada en pràctica del nostre projecte. A dies de avui, hem finalitzat les nostres observacions i ens trobem a un moment d’anàlisis d’aquestes a l’espera de fer una reunió amb tot l’equip docent per compartir opinions i conclusions.

Els aspectes que considerem que s’haurien de millorar és basen en tres apartats:

El temps: com hem esmentat anteriorment, el temps ha estat una de les majors resistències que hem trobat al llarg d’aquests quatre mesos de pràctiques per dur a terme el nostre projecte. Pensem que es un projecte que s’hauria de posar en pràctica el principi del curs per poder observar la evolució  dels infants i poder donar resposta a les seves necessitats d’una manera més acurada. A més a més, també considerem important poder disposar d’un temps precís per poder compartir les observacions que s’han dut a dins la sessió amb les tutores corresponents. D’aquesta manera  podríem conèixer de manera més global i integrada el desenvolupament de cada infant, per tal d’intervenir en relació en aquest.

Introducció de nou material: ha estat una tasca molt complicada ja que la infraestructura de les sales no permet afegir materials ni dels sotils , ni de les partes i  ni permet aprofitar l’espai òptimament. Les propostes que es volien dur a terme ens han estat complicades de traslladar i adaptar a l’espai disponible.

Graelles:  encara  que si que hem fet una graella per enregistrar el desenvolupament de la sessió  la freqüentació dels espais i l’acció dels infants / joc si que es cert que alhora de elaborar  la graella dels infants vàrem voler avarca massa informació i ens va sortir una graella massa tancada, la qual cosa ens ha condicionat alhora de contestar els ítems molt concret que no ens han permès poder registrar  informació d’una forma més oberta.

    Finalment, dir que el projecte que nosaltres hem realitzat, pensem que és un projecte que requereix temps.

      Justificació de les etiquetes:

Hem elegit aquestes competències 1.2, 5.2 i 5.4 perquè hem reflexionat i analitzat els elements que podríem modificar de la nostra pràctica identificant els problemes, obstacles i resistencies per aconseguir una bona actuació professional. 

REFLEXIONS SOBRE ELS PROJECTES DE MILLORA, DOCUMENTALS I LES BONES PRÀCTIQUES.

Hola a tots!

En l'entrada d'avui el que pretenc és reflexionar una mica d'alguns dels projectes, documentals i/o bones pràctiques educatives dels centres on realitzen les pràctiques les meves companyes.

Tots i cada un dels projectes de millora, documentals i bones pràctiques educatives, que s'han anat exposant al llarg d'aquestes dues setmanes, són interessants, cada un té el seu encant, peculiaritats i característiques. Es van parlar de moltes coses durant els dos darrers dijous, temes molt variats, degut a la varietat de projectes que demanaven les escoles.

Cada grup de practicants ha viscut una experiència diferent i enriquidora alhora, cada grup de practicants ha investigat sobre la necessitat sentida de l’escola i cada grup s’ha esforçat per aconseguir uns resultats òptims per l’escola i que aquesta continuï amb el treball fet quan nosaltres ja no i siguem.

Algunes dels projectes, documentals o bones pràctiques que m’han cridat més l’atenció són:

-Bona pràctica: L’hort i el centre, aquest projecte des de el primer moment em va cridar l’atenció perquè a l’escola Toninaina també en tenim un, o bé millor dit tenim unes pasteres que compartim cada dues classes on hi tenim sembrat. Hem crida l’atenció aquesta bona pràctica per la feina que fa l’escola, la col·laboració de mestres, infants i família i els coneixements que aporten els docents als infants sobre l’hort, el conjunt d’aprenentatges que fan contínuament com ara la rutina de regar, experimentar sensorialment, esbrinar l’evolució de l’hort, així com creix, surten les flors i llavors el fruit, el respecte a la natura... a més aquesta escola té molt present l’hort i fan petits grups per anar a visitar-lo i així poder dur a terme una conversa grupal educativa on tots aprenem de tots. En el nostre cas, l’hort està en el pati, i pens que no és gaire bona idea, ja que molts cops és fa mal bé. Pens que l’escola Toninaina, té bones pràctiques educatives, però que el millor cas per descriure no seria l’hort. Molts cops no pensem anar a regar, no experimenten sensorialment i tenim una gran norma “ No tocar!”, pens que l’hort és dels infants i que hauríem de ser ells qui ho sembressin, evidentment amb la participació i guiatge d’un adult, i pens que s’hauria de visitar cada dia, regar, mirar, tocar, ensumar, observar... i ensenyar als infants que toquem fluixet i que no estirem.

-Documental: El canvi de bolquers, el canvi de bolquers com ja ens mostrava el documental és un moment molt important, íntim i de relació i cooperació entre infants i adult. L'anticipació dels moviments de la persona adulta, la verbalització del que farem ara... tot això, dóna seguretat a l'infant en ell mateix i en la persona que té al davant. El principal obstacle que hi veig és el temps que s'hauria de dedicar per fer aquest moment el més efectiu possible. Les presses no contribueixen gens a que aquesta bona pràctica sigui el més beneficiosa possible per l'infant. Aquest moment és igual d'educatiu que un altre. A la meva escola, concretament a la meva aula no he pogut observar en massa detall aquest moment, ja que tan sols tenia un infant portava bolquers i ara ja no en porta. Encara que se que els nadons i els infants de un any, tenen contemplat el moment del canvi de bolquers dins l’horari educatiu, així que confio plenament en que ho facin de la manera com explica n’Emmi Pickler, ja que Toninaina també és massa amb la fonamentació teòrica de l’escola.

-Projecte de millora: La vida en les parets, El tema de la documentació és molt important en la nostra professió, ja que pot ser un canal d'informació entre les mestres, els infants i la família. Aquest grup exposa a partir de diferents professionals que és el que hi ha en les parets o que és el que hi hauria d’haver en les parets d’una escola. Com ja vam parlar a la universitat, per desgracia hi ha centres que no entenen la importància de la documentació i que empren qualsevol dibuix i/o manualitat que han fet els infants per penjar a les parets i fer-ne així una decoració bonica. En la meva escola pens que la documentació és molt bona, les parets tenen sentit, són fotografies significatives, dibuixos, drets dels infants, frases aclaridores i entenedores per la família... A més en les jornades de portes obertes, he vist com la directora del centre explica a través de les parets la filosofia del centre.

Els motius de perquè són aquests, els projectes que he comentat, són com a primera raó, que tal vegada eren dels que menys informació sabia i que per tant a mi són els que més aprenentatge m’han promogut, són els que més m’han cridat l’atenció, els que tenien uns objectius més peculiars i perquè són projectes on la clau està en la participació de l’infant i les ganes i l’actitud de l’adult. Algunes d’aquests projectes jo els veig reflectits en el meu dia a dia a l’escola, i per tant també era interessant reflexionar sobre el que veig i el que se gràcies a les exposicions.

Justificació de les etiquetes:

1.2. Amb aquesta entrada he reflexionat sobre els elements que duen a la designació d'una bona actuació professional, sobre bones pràctiques que fan destacar al centre.

1.3. També he accedit a altres blocs per ampliar el propi bagatge, i aprendre d'ells en un futur.

5.1. Així com he reflexionat sobre els trets diferencials entre bones pràctiques i projectes de millora, ja que la bona pràctica és una activitat, fet o experiència que l'escola ja controla, en canvi un projecte de millora és una necessitat o mancança que necessita un cop d'ull, un innovació, un canvi...

PLANS DE MILLORA 0-3 ANYS EN XARXA

Bon dia lectors i lectores!

Avui en aquesta entrada voldria parlar una mica sobre els plans de millora que duen a terme les escoles i alhora explicar perquè ho considero un bon pla de millora, i perquè la tria d'aquests i no uns altres.

Un pla de millora, és un instrument a través del qual l'escola planifica i organitza un procés de millora en productes, serveis o processos, en aquest cas en l'àmbit educatiu. El principi bàsic de la millora és la reflexió sobre el funcionament dels processos. El seu objectiu és la identificació, reducció i eliminació de processos no òptims, i és dóna mitjançant una evolució, en passos graduals i posteriorment una avaluació. Es pot donar tant al centre com a l'aula.

Després de realitzar una recerca en xarxa, he trobat tres plans de millora bastant interessants que crec que compleixen aquestes característiques:

El primer projecte, és titula “ El pati, un moment de joc”, aquest pla de millora té com objectiu millorar els espais exteriors de l’escola Huialfàs. És un projecte molt interessant, perquè em fa pensar que aquest està pensat únic i exclusivament pels infants, perquè aquests durant el moment del pati puguin jugar d’una manera lliure, divertida i diferent, envers a altres escoles. Les idees que ha tingut aquest grup pels patis, proporcionaran molt de joc simbòlic, ja que han dibuixat en ells benzineres, pàrkings, pas de peatons… els patis dels més petits estan pensat amb materials no tan estructurats, on ells podran manipular i experimentar tal i com toca a la seva edat madurativa.

Pens que és un projecte que de segur que els docents i infants els estaran molt agraïts per la feina feta dels practicants.

El segon projecte, s’anomena “ L’espai exterior de l’escoleta de sencelles”, aquest pla de millora també té la intenció de millorar el pati de l’escola. Però el que em crida l’atenció és la infinitat de idees que m’aporten aquests dos plans.

Cada una de les idees que tenen per aquest pla són molt bones i innovadores, a més el que més m’agrada és que tenen en compte la metodologia de treball de l’escola, ja que aquesta escoleta treballa per ambients. En aquest pati, i han pensat posar-hi un pati amb ombres, material no estructurat, una zona de pescadors on han introduït una barca real, un espai de natura amb hort... per tant és un seguiment de l’espai interior cap a l’exterior, tenint així un sentit i una continuïtat que globalitza la filosofia de l’escola.

En tercer lloc, el darrer pla de millora s’anomena “la figura del mestre”, el qual tracta d’observar i reflexionar sobre les actuacions dels docents del centre envers als infants. Baix el meu punt de vista, aquest pla de millora és molt interessant primer de tot perquè serà molt útil a les practicant en un futur, ja que gràcies a aquest projecte es fitxaran amb els models d’actuació que empren els docents del centre, els observaran i els revisaran de forma objectiva i constructivista, la qual cosa farà que darrera cada actuació hi hagi un perquè, una resposta que expliqui perquè s’ha actuat d’una o una altra manera. Per altra banda pens que és molt interessant perquè és d’admirar que els propis docents del centre s’ofereixen a ser observats i s’ofereixin a millorar... això em fa pensar amb la humilitat dels docents d’aquest centre d’Esporles, em fa pensar amb les ganes de millorar i innovar que tenen.

El procés de millora a una escola d'infantil: "Esforç sistemàtic i continu dirigit a canviar les condicions d'aprenentatge i altres condicions internes associades a una o més escoles, amb la finalitat d'arribar a les metes educatives més eficaçment".

Justificació de les etiquetes:

Les etiquetes elegides són: la 1.3, perquè per fer aquesta entrada he revisat els blocs d'altres companys i he ampliat així la meva pròpia formació. I la 5.3, cercant informació en relació a projectes de millora i altres referències bibliogràfiques com la lectura i el mòdul

PROJECTE DE MILLORA: LA PSICOMOTRICITAT A TONINAINA

SABEU QUE ÉS LA PSICOMOTRICITAT?

"La práctica psicomotriz educativa y preventiva es una práctica que acompaña las actividades lúdicas del niño. Está concebida como un itinerario de maduración que favorece el paso del placer  de actuar al placer de pensar y permite que el niño se asegure frente a las angustias" Bernard Aucouturier.

INTRODUCCIÓ:

Amb aquest projecte, el que volem per una banda és millorar la pràctica educativa del centre Toninaina, així com aprendre i ampliar els nostres coneixements. Com a practicants el que cerquem es buscar respostes als nostres interrogants i millorar la nostra manera d’actuar i intervenir en les pràctiques psicomotrius amb els infants de cara al futur.

NECESSITATS SENTIDES AMB AQUEST PROJECTE:

Aquest projecte de millora sorgeix de les necessitats sentides com equip docent per ajudar als nens i nenes a:

·    Simbolitzar: representar una cosa que ha estat viscuda, a través del llenguatge, el moviment o diferents representacions.

·     

     Reassegurar: evocar les situacions viscudes que proporcionen benestar a nivell físic, psíquic o corporal.

·         

     Descentrar-se: crear distancies de les seves emocions i poder veure el món d’una forma més subjectiva.

FONAMENTACIÓ:

Les principals bases teòriques que sustenten aquest projecte són: la metodologia d’Auccoturier en la psicomotricitat 0-3, els aprenentatges realitzades en l’assignatura de psicomotricitat i tot un recull de lectures, documents i vídeos al voltant de la temàtica.

CONTEXT ON ES DESENVOLUPA:

Aquest projecte es du a terme dins el mateix centre, i contem amb dues sales de pscimotricitat, una aula per la línia de 1/2 i una altra per la línia de 2/3. L’espai està proveït de material necessari per la sessió, tot i que manquen alguns materials rígids: com taulons de fusta, espatlleres i plintons.

OBJECTIUS GENERALS:

1-2 ANYS

-Incrementar progressivament la consciència de si mateix i formar-se una imatge ajustada i positiva  a través del moviment, del joc, i de la interacció amb els altres.

2-3 ANYS

-Incrementar progressivament la consciència de si mateix i formar-se una imatge ajustada i positiva  a través del moviment, del joc, i de la interacció amb els altres.

REPTES:

Amb aquest projecte pretenem aconseguir tot una sèrie de canvis en l’estructura de la sessió, per tal de millorar l’organització d’aquesta així com l’actuació del psicomotricista amb una sèrie d’estratègies d’actuació.

El que pretenem és fer nostre aquest projecte i per això la nostra tasca es planificar totes les sessions, proveir i dissenyar l’espai, dur a terme les sessions de psico com a participants actius i avaluar tot aquest procés, com a grup de practicants i també amb tot l’equip docent del centre i els nostres tutors.

AUTOAPRENENTATGE I VIVÈNCIES:

Aquest projecte ens permetrà dur a terme una acció educativa coherent, fent possible un desenvolupament i un aprenentatge d’una certa continuïtat. Permetent a l’hora compartir una tasca de millora entre practicants, docents i infants, el que implica treballar en equip, discutir i arribar a acords. Pensem que la qualitat del treball està en treballar cooperativament, parlant, analitzant i revisant el que es fa, podent així millorar sessió a sessió.

CREENCES:

Les creences que tenen els educadors sobre la infància, també aplicables en la pràctica psicomotriu, pensem que es resumeixen en una  cita, que també compartim, de Bernard Aucouturier.

"Yo creo en el niño

Yo creo en la forma original de ser del niño .

Yo creo en el educador que respeta esa originalidad y que favorece su evolución.

Yo creo en el educador que coloca al niño en el centro del dispositivo educativo.

Creer en el niño es, en primer lugar, ofrecerle el afecto, la ternura y un marco de acción lo más regular posible , con el fin de apoyar un sentimiento de seguridad, necesario para el desarrollo de todas sus funciones"

(Bernard Aucouturier)

FAMÍLIES:

És tracta d’un projecte intern del centre que no fa partícips de forma directa a les famílies, ja que a qui va dirigit és els infants. No obstant, de forma indirecte els pares si que veuen el que es fa en aquestes sessions mitjançant un muntatge audiovisual i plafó realitzat per les practicant del centre.

PROPOSTES DE MILLORA:

Les propostes i posteriors canvis que pensem que poden millorar la psicomotricitat a l’escola Toninaina i les estratègies que hem dut a terme es poden ubicar en dos nivells; un nivell organitzatiu i un nivell estructural de la sessió.

Les propostes i canvis de millora que hem pensat que a l’escola Toninaina els podrien servir per ajudar a l’infant a aconseguir els objectius proposats per l’escola són:

Hem introduït i fer graelles d’avaluació que permeten, a través de l’observació,  avaluar la freqüentació  dels espais, relació amb els materials, adults, companys,  tipus de joc.

Som els practicants qui muntem la sala i cada setmana fem propostes de millora per les següents sessions.

Hem modificat lleugerament  alguns aspectes de l’estructura de la sessió, com substituir algunes cançons per altres més adients, servir-nos de recursos per captar la seva atenció com “unes ulleres per observar la sala de psico, com els canvis, sorpreses.”

A la línia de 1- 2 anys hem afegit la narració del contes dels Tres Porquets i la posterior representació del que han fet a psico, per a què els infants es comencin a  familiaritzar amb aquesta part de la sessió. 

A la línia de 2-3 anys hem afegit al ritual d’entrada “les ulleres màgiques” per tal de realitzar una observació inicial de tots els espais de la sala i ajudar-los a recordar totes les possibilitats de joc que hi ha. També hem afegit abans de la tomada un encalentiment breu. Al final del joc sensoriomotor hem afegit unes petites verbalitzacions on els educadors donen vida a l’experiència viscuda durant la sessió, i on els infants ens conten tot allò que han fet. Finalment hem proposat variacions en la representació i variacions en el ritual de sortida, per no sempre repetir les mateixes idees.

En el cas de 1-2 anys i 2-3 anys, hem eliminat els pelutxos i hem introduït una cançó per acabar la psicomotricitat: 1,2,3, s’ha psico s’ha acabat !

IMATGES:

Justificació de les etiquetes:

Les etiquetes que he elegit per aquesta entrada són:

La 5.1, ja que el l'entrada explica un projecte de millora degut a les necessitats dels docents a resoldre un seguit de qüestions, per tant la psicomotricitat encara no era una activitat d'escola que es pogués considerar ja com a pràctica de centre perfecte, ja que la psicomotricitat és molt complexa, i són molts els dubtes que en sorgeixen, per això l'escola ens va demanar ajuda i fem el màxim per aconseguir millorar una pràctica que ja era prou bona per l'edat que tenen els infants en aquesta escola.

La 5.2, ja que l'entrada explica les necessitats sentides dels docents i per tant el perquè d'aquest projecte de millora.

I finalment, la 5.4, ja que des de el principi ja vam preveure alguns obstacles que no ens permetrien dur més enllà el nostre projecte, i algunes resistències.

BONA PRÀCTICA DE CENTRE

Avui volia compartir amb tots vosaltres la bona pràctica de centre que he pogut observar durant tot aquest temps a l'escola Toninaina.

El que avui us vull explicar és la filosofia i per mi la bona pràctica que regeix en tot el centre. Aquesta innovadora doctrina és inculcada tant a mestres com a infants per igual per tal de dotar als infants d’una major autonomia i fomentar el sentiment de capacitat i seguretat en si mateixos. Aquesta pràctica està present a totes les aules, ja siguin de nadons com de el infants més grans.

Aquesta manera de treballar impregna totes les activitats que es duen a terme tant a nivell de centre com a nivell d’aula i es caracteritza per deixar a l’infant un espai suficient per que desenvolupi la seva capacitat per  conèixer, créixer, cuidar-se de si mateix, i crear-se una imatge pròpia i col·lectiva mitjançant l’experimentació, la observació i la pràctica diària per tal de que esdevinguin un nin/a alegre, comunicatiu, expressiu, i conscient de les seves capacitats i limitacions, en definitiva que creixi sabent ser feliç.

Per tal de fer realitat aquesta filosofia, els docents han de saber escoltar, observar, entendre i frenar els impulsos que ens inciten a ajudar-los i substituir-los per models que els mostrin el com i el perquè deixant així també llibertat per a que ells mateixos cerquin estratègies i/o mecanismes que els ajudin a solucionar els problemes o les dificultats amb que es troben cada dia, és a dir, han de saber pensar abans d’actuar i ser capaços de veure com els seus processos mentals es posen en moviment.

Per a que aquesta tasca i estratègia educatives siguin factibles, és també imprescindible educar, en certa forma, als pares dels infants per a que la filosofia tingui una continuïtat i una significació per als nins i nines. Te el mateix efecte el pare que és massa permissiu com el que és massa estricte. D’igual forma, el fet d’anar canviant constantment les normes, descol·loca mentalment a l’infant que no és capaç de interioritzar els límits que necessiten.

Grup d’infants al que va dirigit, nivell i espai on es duu a terme.

Com ja he dit, aquesta filosofia impregna tots els racons del centre, des de l’aula dels nadons fins a les de 2-3 anys, passant per les aules de psicomotricitat, i safates d’experimentació fins als llocs on es duen a terme les tasques habituals com poden ser el menjador i/o els banys. 

Aquesta no és una pràctica que vagi dirigit a certs espais, sinó que és multidimensional, ocupa totes les aules i tots els espais del centre.

 Evidències d’aquesta filosofia a la vida escolar

El tractar que un infant esdevingui més autònom, és una practica continua i una forma de treballar, una mentalitat que s’ha d’adquirir poc a poc  i que requereix d’una mentalitat oberta i una actitud compromesa amb el canvi. L’escoleta toninaina, per el que he pogut observar, diria que és un centre a on tot gira voltant a l’infant, ells són el punt de partida i el final. Així les activitats que es duen a terme en ell viren en direcció a les necessitats d’ells en els moment de dur-les a terme. Tot això es fa palpable en:

   Significació del temps:  Aquest no es viu com a molts altres centres, que es mouen per horaris fixos i inamovibles, aquí el temps és emprat sols per respectar les rutines més rellevants com són l’hora de l’esmorzar o descansar. El temps depèn de cada moment, de les necessitats dels infants. També cal dir que es té en gran importància respectar el temps maduratiu de cada infant sense incitar-lo a créixer o madurar abans que ho necessiti, és a dir, respectant el moment evolutiu de cada nin i nina, ja que el temps de cada un es distint de l’altre.

   Horaris: Els horaris no estan definits per hores com ocorre a molts altres centres, sinó per activitats, és a dir, l’horari no és el convencional que divideix les distintes hores del dia en activitats, sinó que l’únic que trobarem a l’horari és l’activitat d’estacada que s’ha de dur a terme aquell dia en concret (ex: dilluns psicomotricitat, dimarts safates d’experimentació) sense caure en imposicions d’horaris. Si be es cert que es guien per hores per poder establir un ordre, però aquests horaris no són tancats i canvien un poc depenent de les necessitats del moment

   Treball docent: Els professors de l’escola tenen un paper fonamental, serveixen de guia, de company i aporten l’estabilitat i certes “normes” per dir-ho d’alguna forma, per a mantenir l’ordre. La paraula normes no és del tot adequada ja que es podria parlar més be de límits, uns límits que deixen espai a l’infant per fer, però que també els aporten un punt de realitat, de saber a on es troben i que és el que està be i malament. Aquests límits depenen de l’activitat o l’espai a on es trobin i són inflexibles. Aquesta inflexibilitat és bàsica per a ells, ja que si les “normes” fossin canviants, serien més confoses per a ells i amb probabilitat se les botarien més d’una vegada inconscientment. Una paraula que podria definir el paper del docent seria suggerir. En lloc dels professors mandataris que imposen el que els infants han de fer, aquí el que fan es suggerir mitjançant el material, la seva disposició, ... .

  

   Activitats:  Les activitats que es duen a terme tals com psicomotricitat, Safates, creativitat, ... tenen la característica de que deixen fer a l’infant, permeten una llibertat als nins i nines per a que treballin de la manera que vulguin o necessitin en aquell moment i així permetir-los experimentar, observar, descobrir, decidir i en definitiva evolucionar com a persones. Sota el límits imposats en el moment, els infants desenvolupen l’activitat, cada un de la forma que més li agradi mentre el docent observa i pren nota del que calgui. Si és oportú i l’infant es bota el límits, el docent intervé de forma que l’infant posi els peus a terra i prengui consciència d’on està i del que ha de fer. 

Aportacions teòriques relacionades i perquè la consider una bona pràctica

   

Aquesta pràctica educativa està íntimament relacionada amb el pedagog Loris Malaguzzi i els seus treballs a Reggio Emilia. Ell concebia l’escola com un laboratori on fer experiències d0aqprenentatge significatiu. EL professor és vist com un guia/acompanyant que ajuda a l’infant en la creació del seu propi aprenentatge, la seva imatge d’infant actiu, capaç, protagonista i que viu en relació amb els altres, amb l’entorn i amb els materials.

     

Per a mi és una bona pràctica perquè dóna als infants la llibertat de poder desenvolupar-se i créixer de forma autònoma, de provar fins a on són capaços d’arribar per els seus mitjans i de conèixer els seus límits. És una bona pràctica també perquè el personal del centre aprèn una manera de treballar diferent a la que altres centres empren, una forma de fer les coses on l’infant és el protagonista cada dia i a on tot es fa per a ells, on la seva major responsabilitat és la d’acompanyar-los en el seu camí essent un partícip observacional de les seves fites i dels seus fracassos i donant-los suport en els moments en que els nins i nines ho requereixin, ni abans ni després.

    

Per altra banda també pens que és una bona pràctica perquè tant la pràctica com l’experiència educativa és compartida amb les famílies i amb la resta del centre. A més, malgrat es doni al l’infant una llibertat per fer a la seva manera, totes les activitats tenen una intencionalitat, sols que en lloc de ser activitats directives i normativitzades, són activitats suggerents a on la creativitat té un paper fonamental per tal de provocar conflictes cognitius i, per tant, progressos.

     

És en definitiva una bona pràctica perquè ensenya a esperar, a deixar fer, a no intervenir i a observar l’evolució dels més petits apartant les presses i els resultats per donar lloc a la calma i al progrés.

Justificació de les etiquetes:

He recollit informació dels documents del centre contrastant el que expliquen aquests i la pràctica que jo veig dins el centre, treballant així la competència 3.3, per altra banda, pens que he treballat la 4.1 pel fet d'identificar els marcs teòrics que justifiquen aquesta bona pràctica i fer-ne algunes reflexions. I finalment, pens que he treballat la competència 4.2, pel fet d'identificar una boan pràctica del meu centre i comparar-ho amb altres centres.

BONES PRÀCTIQUES EDUCATIVES A 0-3 ANYS

Hola un dia més !

Avui el que pretenc és compartir amb vosaltres un seguit de bones practiques educatives a diferents escoles de 0-3 anys, les elegides són les que més m’han agradat a mi, les que més m’han cridat l’atenció.

.Pràctica 1: “La festa de la tardor”

La Llar d’infats municipals de Martorell, han realitzat diferents activitats relacionades amb la tardor. L’escola va proposar un seguit de material d’aquesta estació, per convidar la tardor a l’escola, tot tipus de material algun més tou, altres més durs, alguns molt grans i altres petits ( castanyes, fulles, nous, magranes, avellanes, moniatos, carabasses... )

Se’ls va proporcionar als infants un seguit de paneres amb els diferents materials. El primer dia es va proporcionar als infants tot el material, i llavors es va distribuir el material en diferents dies per treballar-los més completament; tot el material estava distribuït de manera atractiva a l’abast dels infants. Aquests podien fer tot allò que els vingués de gust, explorar, tocar, olorar, provar, mirar, tirar, amagar, ficar, treure...Un dia van pelar figues, nous i panses i van preparar unes bosses per dur a casa. També, van experimentar amb pomes, les van olorar, provar, pintar, esclafar, remenar.. i en van fer melmelada. Un altre dia, van experimentar amb el raïm, el van observar, desgranar i assecar. El darrer dia van fer una fira de la tardor, exposant tot el material junt de nou.

M’agrada aquesta pràctica perquè és una manera de familiaritzar als infants amb les estacions, com ara la tardor, i fer-ho d’una manera constructiva i global, al contrari d’una manera directiva.

Els materials que proposen les educadores, és un material molt ric que no es pot veure totes les èpoques de l’any i pens que és bona idea aprofitar la tardor, i donar aquest material per experimentar. L’experimentació que fan la trobo molt significativa, les educadores deixen fer als infants, tenen una actitud d’espera i d’escolta. Una mestra ha de ser capaç d’esperar perquè aquest fet és sinònim de que un nin avança al seu ritme, amb tranquil·litat, sense ansietat i acabar les seves accions amb èxit autònomament, ja que la tensió i l’angoixa no fan més que obrir les portes del fracàs.

M’agradaria molt fer aquesta pràctica a la meva escola, i sobretot a la meva classe. El nom de la meva classe és el raïm, i pens que els infants no han elegit ni treballat el nom de la seva classe i per tant no si senten gaire identificats. Si en les safates d’experimentació el treballéssim i hi féssim èmfasi, tal vegada els infants els agradaria provar aquest material.

.Pràctica 2:  “Poder anar a beure aigua”

Aquesta pràctica m’ha encantat, i sobretot la reflexió de la mestra per arribar a instal·lar aquest racó a l’aula, la capacitat de la mestra per escoltar, rectificar i aprendre dels infants.

A l’escola Nova de Palma, els infants conten amb un racó fix per beure aigua, ells autònomament s’aboquen aigua del pitxer als tassons. El pitxer i tassons són transparents i de vidre com a casa.

Nosaltres a l’escola fem exactament el que explica la mestra en aquesta pràctica, tenim els tassons de colors i som nosaltres qui fem tota la feina de abocar l’aigua desprès del berenar. Mai havia pensat amb aquells infants que no la demanen i tenen set durant tot el dia...

Com veig a les imatges, aquesta escola treballa l’autonomia, i veu a l’infant capaç de abocar-se l’aigua i beure quan té set. Els infants esperen els seu torn, eixuguen l’aigua quan els cau i ho tornen intentar tranquil·lament sense presses, aprenen quan està ple, buit, mig ple...saben que els tassons que estan per avall són nets, els altres no, proven amb quina ma són més hàbils... són infinits els coneixements que aquests infants aprenen amb aquesta activitat tan quotidiana, d’això és el que ens parla la lectura de Mari Carmen Diez i tots els seus llibres, al igual que el mòdul 3, donar importància als moments de vida quotidiana.

L’escola els proporciona un espai i un material al seu abast, un espai per satisfer les seves necessitats autònomament, tranquil·lament, sense por d’equivocar-se, amb una educadora que valora els intents i progressos dels infants en aquest espai.

N’estic tan sorpresa, de no haver pensat mai amb aquest detall, m’ha agradat tan la proposta... és magnífic veure com l’escola i els educadors avancen per fer educar cada dia millor i així crear un món millor.

Geary (1995), “Los individuos son participantes activos y deben construir el conocimento”

.Pràctica 3: “ Espais i materials”

Les decisions sobre com organitzem i gestionem el temps, els espais i els recursos a les nostres aules dóna lloc a una o altra manera de fer i d’entendre l’escola infantil. Aquests elements són els que defineixen la identitat de l’escola.

És important que l’espai doni resposta a les necessitats dels infants i dels adults que els acompanyen, suposa organitzar-ho de tal manera que propicií múltiples relacions i situacions d’aprenentatge a la vegada que ajuda a l’adquisició de l’autonomia.

S’han de proposar materials que provoquin la investigació i exploració, que permetin realitzar diferents accions, usos i experiències, atractius, que promoguin l’ interès i les ganes d’emprar-los, que formin part del seu context quotidià.

Les imatges que es poden veure en aquesta pràctica, són un seguit de espais omplerts de magnífics no estructurats, col·locats de manera atractiva i acollidora, on els infants si senten segurs i protegits, on tenen ganes de experimentar i manipular tot allò que hi ha al seu abast.

Aquests espais són creats per Loris Malaguzzi, ens diu que “ educar significa divertir-se. Pensa que l’avorriment i la rutina han de ser lluny de l’escola.” Per tant, “ critica, d’aquesta manera, els programes i el currículum basats en el patiment, la tristesa i l’esforç sense sentit. 

Els nins i les nines, i els adults tenen necessitat d’optimisme, de rialles i d’entusiasme per continuar creixent”

Per tant, Loris Malaguzzi, està d’acord amb aquesta perspectiva constructivista i innovadora, Loris no creu amb un aprenentatge a través de llibres, sinó a través de la pràctica, explica que els bons mestres són aquells que diàriament estudien els processos dels infants, i valoren allò que un llibre no pot explicar. Els mestres ens hem de deixar guiar pel procés de l’infant, i anar observant quines són les vertaderes pautes importants en l’ensenyança. L’aprenentatge d’un nin és molt divers, entenent que el nostre ensenyament ha de ser flexible, obert, que disposa de canvis... sempre per la millora de l’aprenentatge del nin, i la nostra millora professional.

Pens que, entendre i prendre’s la professió amb serietat i amplitud de mires i tractar de fer camí a poc a poc pot ser la millor manera de re valortizar socialment l’educació i nosaltres mateixos.

Justificació de les etiquetes:

Les competències que pens que he treballat en aquesta entrada són per una banda la 3.2, ja que he fet un seguit de reflexions sobre l'espai, el material, el temps, l'experimentació, l'actitud d'escolta i d'espera...de les bones pràctiques descrites, i per altra banda la 4.2, perquè he identificat algunes bones pràctiques, els he descrites i he argumentat el perquè les he elegides.

CONTRAST DE LES JORNADES ESCOLARS

Benvolguts lectors i lectores d'aquest blog, avui el que pretenc és comparar i contrastar diverses jornades escolars, fent així una reflexió sobre les igualtats i diferències entre elles, pensant allò que podríem incloure a l'escola Toninaina o també pensar allò que podríem incloure però que no és possible; i reflexionar sobre aquelles coses que m'han sorprès de la resta de jornades.

Les escoles sobre les qual n'he fet una comparança són:

-Escola d'Esporles

-Escola de Valldemosa

-Escola de Sa Pobla 

-I la meva, Escola d'Inca

En el cas de Toninaina, el projecte educatiu del centre pretén desenvolupar en els alumnes les capacitat que els permetin resoldre situacions i necessitats de la vida quotidiana i afavoreixin el procés de desenvolupament harmònic de la seva personalitat, partint sempre de l’entorn més immediat en que es troba situada l’escola.

Defensen els principis de convivència democràtica,admetent el pluralisme ideològic . A través de la coeducació intenten eliminar qualsevol tipus de discriminació entre els alumnes. Es proposen afavorir el diàleg, la reflexió, la col·laboració i la solidaritat, juntament amb l’ordre i la disciplina necessaris com a eines útils de treball.

L’escola sempre procura adequar les activitats al ritme d’aprenentatge dels infants, és a dir, procuren posar els fonaments educatius que més endavant permetrà els alumnes aconseguir la seva educació integral.

Desprès de compartir amb les meves companyes les diferents jornades escolars i fer-ne un acurat anàlisi he pogut arribar a diverses conclusions.

Per una banda, puc imaginar-me que els marcs conceptuals de les escoles analitzades no són ben bé iguals, però si que totes vetllen per l’educació i el benestar dels infants, però amb unes metodologies d’intervenció diverses.

Per altra banda, l’escola de Sa Pobla i l’escola d’Esporles treballen molt similarment a l’escola on jo realitzo les pràctiques. Aquestes es podrien resumir de la següent manera:

7.30 - 8.30: escola matinera

8.30-9.30: Joc lliure, mentre es fan les lectures d'agendes.

9.30-10.30: es fan el bon dia i es berena.

11.30-11.15: es fan les activitats més estructurades ( psicomotricitat, safates d’experimentació, racons, música, creativitat …)

11.15-12.00: pati

12.00-12.30: joc lliure

12.30-13.30: dinar i dormir

13.30: els infants dormen fins les 15.00 aproximadament

15.00-17.00: escola de tarda

Les escoles dins aquest horari similar i activitats similars, tenen unes maneres diferents i particulars de fer rodar l’escola.

En el cas de l’escola d’Esporles i Valldemosa, al matí es fa el Bon dia de forma molt similar a l’escola Toninaina, mirem qui ha vingut i qui no i aferrem les nostres fotografies al plafó corresponent, però a Esporles i Valldemosa no hi ha lectura d’agendes de manera rutinària, només en el cas de que qualque pare o mare hagi de fer arribar alguna informació als tutors. 

En canvi, a l’escola d’Inca i Sa Pobla si que es fa aquesta lectura diàriament, encara que de forma diferent.

A l’escola Toninaina, llegim les agendes de manera individual amb els infants, mentre la resta fa joc lliure dins l’aula. En canvi, a l’escola Hialfàs, es fa la lectura d’agendes després del Bon dia de manera col·lectiva, cada infant s’apropa a la mestra i conta a la resta d’infants que ha fet aquella tarda, fomentant així el diàleg i l’intercanvi de informació entre els companys d’aula. Aquesta forma que té l’escola de Sa Pobla per llegir les agendes és una metodologia que m’agrada i que introduiria a l’escola Toninaina, pens que és molt enriquidor compartir les experiències dels infants i fomentar que aquests aprenguin a contar en públic allò que han fet, el que els hi ha agradat i poder portar a terme un diàleg enriquidor. Crec que per portar-ho a terme la manera més adequada seria proposar-ho a la directora, exposant així uns objectius i continguts que demostressin l’aprenentatge que hi ha al darrera d’aquesta activitat.

En el cas de l’escola de Sa Pobla el bon dia es fa de manera també similar a la resta, però aquesta introdueix un factor més, molt interessant. Desprès de mirar qui ha vingut i qui no, entre tots miren i decideixen quin temps fa, i llavors recorden quin dia és i quina activitat toca aquell dia. Pens que això ajuda a estructurar el temps als infants, els ajuda a anticipar que faran i els dóna una seguretat física i afectiva. Per tant, aquesta activitat també seria interessant dur-la a terme a l’escola Toninaina. Per portar-ho a terme ho faria de la mateixa manera que amb la lectura d’agendes.

Totes les escoles analitzades tenen un dia assignat per activitats musicals. A l’escola Toninaina no tenim aquest tipus d’activitat de manera programada sinó que molts cops abans d’anar a dinar cantem amb el cançoner o la capsa de música. Però pens que les dues maneres de treballar la música són correctes, ja que nosaltres també la treballem molt però sense un horari estructurat.

Ja finalment, m’agradaria molt reflexionar sobre l’escola de Valldemosa ja que ha estat la que més m’ha cridat l’atenció, ja que surt d’allò quotidià i tradicional, es tracta d’una escoleta singular amb només dues aules, hi ha tres mestres i un total de 19 infants. Per tant l’escola té grups heterogenis d’infants de diferents edats.

Aquesta escola treballa per ambients on l’ aprenentatge consisteix en una manera diferent d’organitzar els alumnes, l’espai i els materials per tal de propiciar i construir un lloc d’aprenentatge que sorgeixi espontàniament. Les propostes de tota l’escoleta tenen una continuïtat  setmanal, aproximadament, i que amb elles s’intenta cobrir tota necessitat de l’infant: tant d’experimentació, manipulació, sensorialitat, descobriment, joc simbòlic, joc heurístic, etc.

En l’ambient l’infant és el protagonista i constructor del seu propi aprenentatge i el paper del mestre és secundari, es basa fonamentalment en organitzar i afavorir l’aprenentatge. Aquesta orientació pedagogia pretén que els infants participin d’una manera més activa, lliure, constructiva i creativa del seu aprenentatge escolar i creixement com a persona.

Per tant, el treball per ambients seria una metodologia també molt interessant a l’escola Toninaina, però que difícilment es podria incorporar, ja que a Toninaina ja tenen una forma molt interessant i que funciona de treballar.

Justificació de les etiquetes:

He elegit la competència 3.2, perquè pens que he fet una gran reflexió sobre les jornades escolars del meu centre i la resta de centres. La 4.1, perquè he identificat els marcs teòrics que justifiquen les pràctiques que es duen a terme a l'escola Toninaina a través dels documents de centre i finalment la 4.2, perquè he identificat les bones pràctiques educatives de totes les escoles, reflexionant sobre elles i pensant quines serien bones per introduir a l'escola Toninaina.

Fins la pròxima.