BONA PRÀCTICA DE CENTRE

Avui volia compartir amb tots vosaltres la bona pràctica de centre que he pogut observar durant tot aquest temps a l'escola Toninaina.

El que avui us vull explicar és la filosofia i per mi la bona pràctica que regeix en tot el centre. Aquesta innovadora doctrina és inculcada tant a mestres com a infants per igual per tal de dotar als infants d’una major autonomia i fomentar el sentiment de capacitat i seguretat en si mateixos. Aquesta pràctica està present a totes les aules, ja siguin de nadons com de el infants més grans.

Aquesta manera de treballar impregna totes les activitats que es duen a terme tant a nivell de centre com a nivell d’aula i es caracteritza per deixar a l’infant un espai suficient per que desenvolupi la seva capacitat per  conèixer, créixer, cuidar-se de si mateix, i crear-se una imatge pròpia i col·lectiva mitjançant l’experimentació, la observació i la pràctica diària per tal de que esdevinguin un nin/a alegre, comunicatiu, expressiu, i conscient de les seves capacitats i limitacions, en definitiva que creixi sabent ser feliç.

Per tal de fer realitat aquesta filosofia, els docents han de saber escoltar, observar, entendre i frenar els impulsos que ens inciten a ajudar-los i substituir-los per models que els mostrin el com i el perquè deixant així també llibertat per a que ells mateixos cerquin estratègies i/o mecanismes que els ajudin a solucionar els problemes o les dificultats amb que es troben cada dia, és a dir, han de saber pensar abans d’actuar i ser capaços de veure com els seus processos mentals es posen en moviment.

Per a que aquesta tasca i estratègia educatives siguin factibles, és també imprescindible educar, en certa forma, als pares dels infants per a que la filosofia tingui una continuïtat i una significació per als nins i nines. Te el mateix efecte el pare que és massa permissiu com el que és massa estricte. D’igual forma, el fet d’anar canviant constantment les normes, descol·loca mentalment a l’infant que no és capaç de interioritzar els límits que necessiten.

Grup d’infants al que va dirigit, nivell i espai on es duu a terme.

Com ja he dit, aquesta filosofia impregna tots els racons del centre, des de l’aula dels nadons fins a les de 2-3 anys, passant per les aules de psicomotricitat, i safates d’experimentació fins als llocs on es duen a terme les tasques habituals com poden ser el menjador i/o els banys. 

Aquesta no és una pràctica que vagi dirigit a certs espais, sinó que és multidimensional, ocupa totes les aules i tots els espais del centre.

 Evidències d’aquesta filosofia a la vida escolar

El tractar que un infant esdevingui més autònom, és una practica continua i una forma de treballar, una mentalitat que s’ha d’adquirir poc a poc  i que requereix d’una mentalitat oberta i una actitud compromesa amb el canvi. L’escoleta toninaina, per el que he pogut observar, diria que és un centre a on tot gira voltant a l’infant, ells són el punt de partida i el final. Així les activitats que es duen a terme en ell viren en direcció a les necessitats d’ells en els moment de dur-les a terme. Tot això es fa palpable en:

   Significació del temps:  Aquest no es viu com a molts altres centres, que es mouen per horaris fixos i inamovibles, aquí el temps és emprat sols per respectar les rutines més rellevants com són l’hora de l’esmorzar o descansar. El temps depèn de cada moment, de les necessitats dels infants. També cal dir que es té en gran importància respectar el temps maduratiu de cada infant sense incitar-lo a créixer o madurar abans que ho necessiti, és a dir, respectant el moment evolutiu de cada nin i nina, ja que el temps de cada un es distint de l’altre.

   Horaris: Els horaris no estan definits per hores com ocorre a molts altres centres, sinó per activitats, és a dir, l’horari no és el convencional que divideix les distintes hores del dia en activitats, sinó que l’únic que trobarem a l’horari és l’activitat d’estacada que s’ha de dur a terme aquell dia en concret (ex: dilluns psicomotricitat, dimarts safates d’experimentació) sense caure en imposicions d’horaris. Si be es cert que es guien per hores per poder establir un ordre, però aquests horaris no són tancats i canvien un poc depenent de les necessitats del moment

   Treball docent: Els professors de l’escola tenen un paper fonamental, serveixen de guia, de company i aporten l’estabilitat i certes “normes” per dir-ho d’alguna forma, per a mantenir l’ordre. La paraula normes no és del tot adequada ja que es podria parlar més be de límits, uns límits que deixen espai a l’infant per fer, però que també els aporten un punt de realitat, de saber a on es troben i que és el que està be i malament. Aquests límits depenen de l’activitat o l’espai a on es trobin i són inflexibles. Aquesta inflexibilitat és bàsica per a ells, ja que si les “normes” fossin canviants, serien més confoses per a ells i amb probabilitat se les botarien més d’una vegada inconscientment. Una paraula que podria definir el paper del docent seria suggerir. En lloc dels professors mandataris que imposen el que els infants han de fer, aquí el que fan es suggerir mitjançant el material, la seva disposició, ... .

  

   Activitats:  Les activitats que es duen a terme tals com psicomotricitat, Safates, creativitat, ... tenen la característica de que deixen fer a l’infant, permeten una llibertat als nins i nines per a que treballin de la manera que vulguin o necessitin en aquell moment i així permetir-los experimentar, observar, descobrir, decidir i en definitiva evolucionar com a persones. Sota el límits imposats en el moment, els infants desenvolupen l’activitat, cada un de la forma que més li agradi mentre el docent observa i pren nota del que calgui. Si és oportú i l’infant es bota el límits, el docent intervé de forma que l’infant posi els peus a terra i prengui consciència d’on està i del que ha de fer. 

Aportacions teòriques relacionades i perquè la consider una bona pràctica

   

Aquesta pràctica educativa està íntimament relacionada amb el pedagog Loris Malaguzzi i els seus treballs a Reggio Emilia. Ell concebia l’escola com un laboratori on fer experiències d0aqprenentatge significatiu. EL professor és vist com un guia/acompanyant que ajuda a l’infant en la creació del seu propi aprenentatge, la seva imatge d’infant actiu, capaç, protagonista i que viu en relació amb els altres, amb l’entorn i amb els materials.

     

Per a mi és una bona pràctica perquè dóna als infants la llibertat de poder desenvolupar-se i créixer de forma autònoma, de provar fins a on són capaços d’arribar per els seus mitjans i de conèixer els seus límits. És una bona pràctica també perquè el personal del centre aprèn una manera de treballar diferent a la que altres centres empren, una forma de fer les coses on l’infant és el protagonista cada dia i a on tot es fa per a ells, on la seva major responsabilitat és la d’acompanyar-los en el seu camí essent un partícip observacional de les seves fites i dels seus fracassos i donant-los suport en els moments en que els nins i nines ho requereixin, ni abans ni després.

    

Per altra banda també pens que és una bona pràctica perquè tant la pràctica com l’experiència educativa és compartida amb les famílies i amb la resta del centre. A més, malgrat es doni al l’infant una llibertat per fer a la seva manera, totes les activitats tenen una intencionalitat, sols que en lloc de ser activitats directives i normativitzades, són activitats suggerents a on la creativitat té un paper fonamental per tal de provocar conflictes cognitius i, per tant, progressos.

     

És en definitiva una bona pràctica perquè ensenya a esperar, a deixar fer, a no intervenir i a observar l’evolució dels més petits apartant les presses i els resultats per donar lloc a la calma i al progrés.

Justificació de les etiquetes:

He recollit informació dels documents del centre contrastant el que expliquen aquests i la pràctica que jo veig dins el centre, treballant així la competència 3.3, per altra banda, pens que he treballat la 4.1 pel fet d'identificar els marcs teòrics que justifiquen aquesta bona pràctica i fer-ne algunes reflexions. I finalment, pens que he treballat la competència 4.2, pel fet d'identificar una boan pràctica del meu centre i comparar-ho amb altres centres.

BONES PRÀCTIQUES EDUCATIVES A 0-3 ANYS

Hola un dia més !

Avui el que pretenc és compartir amb vosaltres un seguit de bones practiques educatives a diferents escoles de 0-3 anys, les elegides són les que més m’han agradat a mi, les que més m’han cridat l’atenció.

.Pràctica 1: “La festa de la tardor”

La Llar d’infats municipals de Martorell, han realitzat diferents activitats relacionades amb la tardor. L’escola va proposar un seguit de material d’aquesta estació, per convidar la tardor a l’escola, tot tipus de material algun més tou, altres més durs, alguns molt grans i altres petits ( castanyes, fulles, nous, magranes, avellanes, moniatos, carabasses... )

Se’ls va proporcionar als infants un seguit de paneres amb els diferents materials. El primer dia es va proporcionar als infants tot el material, i llavors es va distribuir el material en diferents dies per treballar-los més completament; tot el material estava distribuït de manera atractiva a l’abast dels infants. Aquests podien fer tot allò que els vingués de gust, explorar, tocar, olorar, provar, mirar, tirar, amagar, ficar, treure...Un dia van pelar figues, nous i panses i van preparar unes bosses per dur a casa. També, van experimentar amb pomes, les van olorar, provar, pintar, esclafar, remenar.. i en van fer melmelada. Un altre dia, van experimentar amb el raïm, el van observar, desgranar i assecar. El darrer dia van fer una fira de la tardor, exposant tot el material junt de nou.

M’agrada aquesta pràctica perquè és una manera de familiaritzar als infants amb les estacions, com ara la tardor, i fer-ho d’una manera constructiva i global, al contrari d’una manera directiva.

Els materials que proposen les educadores, és un material molt ric que no es pot veure totes les èpoques de l’any i pens que és bona idea aprofitar la tardor, i donar aquest material per experimentar. L’experimentació que fan la trobo molt significativa, les educadores deixen fer als infants, tenen una actitud d’espera i d’escolta. Una mestra ha de ser capaç d’esperar perquè aquest fet és sinònim de que un nin avança al seu ritme, amb tranquil·litat, sense ansietat i acabar les seves accions amb èxit autònomament, ja que la tensió i l’angoixa no fan més que obrir les portes del fracàs.

M’agradaria molt fer aquesta pràctica a la meva escola, i sobretot a la meva classe. El nom de la meva classe és el raïm, i pens que els infants no han elegit ni treballat el nom de la seva classe i per tant no si senten gaire identificats. Si en les safates d’experimentació el treballéssim i hi féssim èmfasi, tal vegada els infants els agradaria provar aquest material.

.Pràctica 2:  “Poder anar a beure aigua”

Aquesta pràctica m’ha encantat, i sobretot la reflexió de la mestra per arribar a instal·lar aquest racó a l’aula, la capacitat de la mestra per escoltar, rectificar i aprendre dels infants.

A l’escola Nova de Palma, els infants conten amb un racó fix per beure aigua, ells autònomament s’aboquen aigua del pitxer als tassons. El pitxer i tassons són transparents i de vidre com a casa.

Nosaltres a l’escola fem exactament el que explica la mestra en aquesta pràctica, tenim els tassons de colors i som nosaltres qui fem tota la feina de abocar l’aigua desprès del berenar. Mai havia pensat amb aquells infants que no la demanen i tenen set durant tot el dia...

Com veig a les imatges, aquesta escola treballa l’autonomia, i veu a l’infant capaç de abocar-se l’aigua i beure quan té set. Els infants esperen els seu torn, eixuguen l’aigua quan els cau i ho tornen intentar tranquil·lament sense presses, aprenen quan està ple, buit, mig ple...saben que els tassons que estan per avall són nets, els altres no, proven amb quina ma són més hàbils... són infinits els coneixements que aquests infants aprenen amb aquesta activitat tan quotidiana, d’això és el que ens parla la lectura de Mari Carmen Diez i tots els seus llibres, al igual que el mòdul 3, donar importància als moments de vida quotidiana.

L’escola els proporciona un espai i un material al seu abast, un espai per satisfer les seves necessitats autònomament, tranquil·lament, sense por d’equivocar-se, amb una educadora que valora els intents i progressos dels infants en aquest espai.

N’estic tan sorpresa, de no haver pensat mai amb aquest detall, m’ha agradat tan la proposta... és magnífic veure com l’escola i els educadors avancen per fer educar cada dia millor i així crear un món millor.

Geary (1995), “Los individuos son participantes activos y deben construir el conocimento”

.Pràctica 3: “ Espais i materials”

Les decisions sobre com organitzem i gestionem el temps, els espais i els recursos a les nostres aules dóna lloc a una o altra manera de fer i d’entendre l’escola infantil. Aquests elements són els que defineixen la identitat de l’escola.

És important que l’espai doni resposta a les necessitats dels infants i dels adults que els acompanyen, suposa organitzar-ho de tal manera que propicií múltiples relacions i situacions d’aprenentatge a la vegada que ajuda a l’adquisició de l’autonomia.

S’han de proposar materials que provoquin la investigació i exploració, que permetin realitzar diferents accions, usos i experiències, atractius, que promoguin l’ interès i les ganes d’emprar-los, que formin part del seu context quotidià.

Les imatges que es poden veure en aquesta pràctica, són un seguit de espais omplerts de magnífics no estructurats, col·locats de manera atractiva i acollidora, on els infants si senten segurs i protegits, on tenen ganes de experimentar i manipular tot allò que hi ha al seu abast.

Aquests espais són creats per Loris Malaguzzi, ens diu que “ educar significa divertir-se. Pensa que l’avorriment i la rutina han de ser lluny de l’escola.” Per tant, “ critica, d’aquesta manera, els programes i el currículum basats en el patiment, la tristesa i l’esforç sense sentit. 

Els nins i les nines, i els adults tenen necessitat d’optimisme, de rialles i d’entusiasme per continuar creixent”

Per tant, Loris Malaguzzi, està d’acord amb aquesta perspectiva constructivista i innovadora, Loris no creu amb un aprenentatge a través de llibres, sinó a través de la pràctica, explica que els bons mestres són aquells que diàriament estudien els processos dels infants, i valoren allò que un llibre no pot explicar. Els mestres ens hem de deixar guiar pel procés de l’infant, i anar observant quines són les vertaderes pautes importants en l’ensenyança. L’aprenentatge d’un nin és molt divers, entenent que el nostre ensenyament ha de ser flexible, obert, que disposa de canvis... sempre per la millora de l’aprenentatge del nin, i la nostra millora professional.

Pens que, entendre i prendre’s la professió amb serietat i amplitud de mires i tractar de fer camí a poc a poc pot ser la millor manera de re valortizar socialment l’educació i nosaltres mateixos.

Justificació de les etiquetes:

Les competències que pens que he treballat en aquesta entrada són per una banda la 3.2, ja que he fet un seguit de reflexions sobre l'espai, el material, el temps, l'experimentació, l'actitud d'escolta i d'espera...de les bones pràctiques descrites, i per altra banda la 4.2, perquè he identificat algunes bones pràctiques, els he descrites i he argumentat el perquè les he elegides.

CONTRAST DE LES JORNADES ESCOLARS

Benvolguts lectors i lectores d'aquest blog, avui el que pretenc és comparar i contrastar diverses jornades escolars, fent així una reflexió sobre les igualtats i diferències entre elles, pensant allò que podríem incloure a l'escola Toninaina o també pensar allò que podríem incloure però que no és possible; i reflexionar sobre aquelles coses que m'han sorprès de la resta de jornades.

Les escoles sobre les qual n'he fet una comparança són:

-Escola d'Esporles

-Escola de Valldemosa

-Escola de Sa Pobla 

-I la meva, Escola d'Inca

En el cas de Toninaina, el projecte educatiu del centre pretén desenvolupar en els alumnes les capacitat que els permetin resoldre situacions i necessitats de la vida quotidiana i afavoreixin el procés de desenvolupament harmònic de la seva personalitat, partint sempre de l’entorn més immediat en que es troba situada l’escola.

Defensen els principis de convivència democràtica,admetent el pluralisme ideològic . A través de la coeducació intenten eliminar qualsevol tipus de discriminació entre els alumnes. Es proposen afavorir el diàleg, la reflexió, la col·laboració i la solidaritat, juntament amb l’ordre i la disciplina necessaris com a eines útils de treball.

L’escola sempre procura adequar les activitats al ritme d’aprenentatge dels infants, és a dir, procuren posar els fonaments educatius que més endavant permetrà els alumnes aconseguir la seva educació integral.

Desprès de compartir amb les meves companyes les diferents jornades escolars i fer-ne un acurat anàlisi he pogut arribar a diverses conclusions.

Per una banda, puc imaginar-me que els marcs conceptuals de les escoles analitzades no són ben bé iguals, però si que totes vetllen per l’educació i el benestar dels infants, però amb unes metodologies d’intervenció diverses.

Per altra banda, l’escola de Sa Pobla i l’escola d’Esporles treballen molt similarment a l’escola on jo realitzo les pràctiques. Aquestes es podrien resumir de la següent manera:

7.30 - 8.30: escola matinera

8.30-9.30: Joc lliure, mentre es fan les lectures d'agendes.

9.30-10.30: es fan el bon dia i es berena.

11.30-11.15: es fan les activitats més estructurades ( psicomotricitat, safates d’experimentació, racons, música, creativitat …)

11.15-12.00: pati

12.00-12.30: joc lliure

12.30-13.30: dinar i dormir

13.30: els infants dormen fins les 15.00 aproximadament

15.00-17.00: escola de tarda

Les escoles dins aquest horari similar i activitats similars, tenen unes maneres diferents i particulars de fer rodar l’escola.

En el cas de l’escola d’Esporles i Valldemosa, al matí es fa el Bon dia de forma molt similar a l’escola Toninaina, mirem qui ha vingut i qui no i aferrem les nostres fotografies al plafó corresponent, però a Esporles i Valldemosa no hi ha lectura d’agendes de manera rutinària, només en el cas de que qualque pare o mare hagi de fer arribar alguna informació als tutors. 

En canvi, a l’escola d’Inca i Sa Pobla si que es fa aquesta lectura diàriament, encara que de forma diferent.

A l’escola Toninaina, llegim les agendes de manera individual amb els infants, mentre la resta fa joc lliure dins l’aula. En canvi, a l’escola Hialfàs, es fa la lectura d’agendes després del Bon dia de manera col·lectiva, cada infant s’apropa a la mestra i conta a la resta d’infants que ha fet aquella tarda, fomentant així el diàleg i l’intercanvi de informació entre els companys d’aula. Aquesta forma que té l’escola de Sa Pobla per llegir les agendes és una metodologia que m’agrada i que introduiria a l’escola Toninaina, pens que és molt enriquidor compartir les experiències dels infants i fomentar que aquests aprenguin a contar en públic allò que han fet, el que els hi ha agradat i poder portar a terme un diàleg enriquidor. Crec que per portar-ho a terme la manera més adequada seria proposar-ho a la directora, exposant així uns objectius i continguts que demostressin l’aprenentatge que hi ha al darrera d’aquesta activitat.

En el cas de l’escola de Sa Pobla el bon dia es fa de manera també similar a la resta, però aquesta introdueix un factor més, molt interessant. Desprès de mirar qui ha vingut i qui no, entre tots miren i decideixen quin temps fa, i llavors recorden quin dia és i quina activitat toca aquell dia. Pens que això ajuda a estructurar el temps als infants, els ajuda a anticipar que faran i els dóna una seguretat física i afectiva. Per tant, aquesta activitat també seria interessant dur-la a terme a l’escola Toninaina. Per portar-ho a terme ho faria de la mateixa manera que amb la lectura d’agendes.

Totes les escoles analitzades tenen un dia assignat per activitats musicals. A l’escola Toninaina no tenim aquest tipus d’activitat de manera programada sinó que molts cops abans d’anar a dinar cantem amb el cançoner o la capsa de música. Però pens que les dues maneres de treballar la música són correctes, ja que nosaltres també la treballem molt però sense un horari estructurat.

Ja finalment, m’agradaria molt reflexionar sobre l’escola de Valldemosa ja que ha estat la que més m’ha cridat l’atenció, ja que surt d’allò quotidià i tradicional, es tracta d’una escoleta singular amb només dues aules, hi ha tres mestres i un total de 19 infants. Per tant l’escola té grups heterogenis d’infants de diferents edats.

Aquesta escola treballa per ambients on l’ aprenentatge consisteix en una manera diferent d’organitzar els alumnes, l’espai i els materials per tal de propiciar i construir un lloc d’aprenentatge que sorgeixi espontàniament. Les propostes de tota l’escoleta tenen una continuïtat  setmanal, aproximadament, i que amb elles s’intenta cobrir tota necessitat de l’infant: tant d’experimentació, manipulació, sensorialitat, descobriment, joc simbòlic, joc heurístic, etc.

En l’ambient l’infant és el protagonista i constructor del seu propi aprenentatge i el paper del mestre és secundari, es basa fonamentalment en organitzar i afavorir l’aprenentatge. Aquesta orientació pedagogia pretén que els infants participin d’una manera més activa, lliure, constructiva i creativa del seu aprenentatge escolar i creixement com a persona.

Per tant, el treball per ambients seria una metodologia també molt interessant a l’escola Toninaina, però que difícilment es podria incorporar, ja que a Toninaina ja tenen una forma molt interessant i que funciona de treballar.

Justificació de les etiquetes:

He elegit la competència 3.2, perquè pens que he fet una gran reflexió sobre les jornades escolars del meu centre i la resta de centres. La 4.1, perquè he identificat els marcs teòrics que justifiquen les pràctiques que es duen a terme a l'escola Toninaina a través dels documents de centre i finalment la 4.2, perquè he identificat les bones pràctiques educatives de totes les escoles, reflexionant sobre elles i pensant quines serien bones per introduir a l'escola Toninaina.

Fins la pròxima.

MÉS SOBRE L’OBSERVACIÓ D’AULA

Bon dia lectors i lectores !

En referència a una de les anteriors entrades sobre una observació d’aula, dir que encara no se molt bé per quines creences em moc jo, tot és molt nou i encara m’estic descobrint a mi mateixa, al principi em guiava una mica per imitació i tal vegada actuava a partir de les creences de la meva tutora, però aquesta assignatura em fa reflexionar molt i pens que ara a poc a poc vaig aclarint qui som i amb que crec.

Si que és cert, que la darrera sessió del dijous passat a l’assignatura de Reflexió i Innovació, em va impactar molt la creença de: L’infant que plora és la víctima, i tot d’una vaig pensar que tal vegada jo també tenia aquesta creença. A partir d’aquell moment, les meves actuacions cap als infants han canviat, i pràctic molt el diàleg perquè ells em contin la situació i intent ser el més justa possible.

Abans d’explicar les creences que pens que manifesta la meva tutora d’aula, he de dir que pens que fa una feina adequada i bona. És una gran persona i sap entendre i satisfer molt bé les necessitats dels infants. Pens que les intervencions que la meva tutora duu a terme a l’aula són referència de les creences que ella i tot l’equip docent té: “Infant capaç” “lliure de moviment”. Algunes de les creences que he pogut identificar són:

-Com menys intervenim millor, perquè l’infant experimenta per si sol. Pens que és una creença de centre. Els educadors volen educar mitjançant la metodologia constructivista i a través dels principis de Emmi Picker.

Tal i com diu Pickler, l’infant ha de ser lliure del seu propi moviment i activitat iniciada pel propi infant així com ha de ser autònom en l’aprenentatge. Per altra banda, tal i com diu Pickler i el constructivisme, la relació entre l’infant i l’adult ha de ser de cooperació, es dedica a l’infant una atenció molt individualitzada al llarg de la jornada, es respecten els temps, gestos i actituds dels infants i totes les interaccions es basen en l’atenció reciproca i en una cadena d’interaccions mútues. És a dir, l’adult intervé dotant un entorn ric i protegit, respectant el ritme com a base de domini i seguretat. El docent no intervé i no estimula, manté una actitud permanentment d’observació, l’adult no ha de forçar el moviment.

-Els infants han d’aprendre a recollir el material. És cert que els infants han d’aprendre que quan es treu un material per jugar llavors aquest s’ha de recollir.

Però jo tenia el dubte si en el moment de safates d’experimentació o en el moment de psicomotricitat també era bo que els infants recollissin el material. Aquesta setmana vam tenir una reunió amb na Marisa Mir especialista en psicomotricitat i vaig plantejar-li aquest dubte, ella em va dir que en aquest àmbit o en l’àmbit de safates no era necessari implicar aquesta norma, però que tampoc era un aspecte negatiu que l’impliquessin, però si que seria més recomanable que ho recollissin els educadors.

-Els infants han d’aprendre a resoldre els conflictes per si sols, cada vegada més autònomament. La meva tutora i jo sempre intentem que els infants aprenguin a resoldre els seus conflictes individualment, quan ells ens venen a demanar ajuda perquè no saben com demanar un objecte, o perquè els hi han pres un material nosaltres els donem pistes perquè ho facin ells sols, i en el cas de que no ho resolguin ens apropem a ells i els ajudem, però sempre al principi intentem que sigui una activitat autònoma de l’infant sense necessitar tant l’ajuda de l’adult, encara que quan els infants parlen nosaltres sempre els mirem i estem atents a les seves actuacions, ells saben que nosaltres els mirem i pens que això també els dóna seguretat afectiva.

Pens que les creences que manifesta la meva tutora no són sols producte d’ella sola, sinó que és tot l’equip docent que en pensa així, la qual cosa ho trob molt positiu, ja que això significa que treballen d’una forma molt cooperativa i pens que això ajuda al funcionament de l’escola.

Aquestes creences jo durant el meu primer més de pràctiques les vaig creure sense reflexionar-ne sobre elles, ara si que n’he reflexionat i pens que moltes creences són molt adequades ja que tenen una fonamentació teòrica al darrera i treballen mitjançant principis pedagògics estudiats, principis actuals que han donat bons resultats a moltes escoles.

Els referents teòrics que jo i trobo baix aquestes creences són clars, com ja he dit abans són fonaments teòrics actuals, el constructivisme i la pedagogia de Emmi Pickler. Una pedagogia que empren molts de professionals en educació i atenció primerenca estan familiaritzats amb aquestes metodologies d’ensenyament, on la pràctica educativa es basa en el valor dels fets quotidians i el respecte del desenvolupament de l’infant. Una de les característiques més significatives d’aquesta metodologia és el rol que adquireix la persona adulta, acceptant el compromís de no intervenir en l’activitat lliure, si no cal. Sorprèn que poc que arriba a necessitar un infant si l’adult li ofereix un entorn segur, ric i adient.

Algunes preguntes que podria haver formulat o podria formular pròximament a la meva tutora per fer posteriorment una bona reflexió sobre l’observació podrien ser:

-Per què penses que com menys intervenció docent durant l’experimentació, és millor?

-Penses que és important el diàleg per fomentar el pensament? I així crear possibles conflictes cognitius els quals els infants hagin de resoldre?

-Creus que un infant és capaç d’arribar a simbolitzar, re-assegurar, descentrar-se per si sol, sense l’ajuda de l’adult?

-Quan creus que un infant es pot saltar les normes i quan no? Creus que tots els infants han de seguir les mateixes normes i complir-les per igual?

Justificació de les etiquetes:

Són moltes les competències que he pogut treballar realitzant aquesta entrada. Però sintetitzant una mica, pens que he treballat més les següents: 

La 2.2, pens que he començat a identificar les meves pròpies creences i les he contrastat amb les creences i observacions realitzades al centre. 

La 2.5, ja que he recollit alguns dubtes i dilemes que no tenia clars, i que he resolt demanant. 

Per altra banda pens que també he treballat la competència 4.1 ja que he identificat la fonamentació teòrica que practica la meva tutora i el centre en si, així com també he identificat les creences i alhora les bones pràctiques que he pogut observar, treballant la 4.2.

Fins la pròxima entrada!!

ESTRATÈGIES PER MILLORAR LA PRÀCTICA EN EL CENTRE

Benvolguts lectors i lectores un cop més !

Desprès d’haver realitzat un DAFO de centre i un DAFO d’aula, he pogut evidenciar en quina escola estic vivint les meves practiques i en quina escola m’agradaria ser. Ha estat una mica complicat només agafar una escola d’aquesta llista oferta, ja que pens que Toninaina és una escola que abarca moltes més coses, però al final i baix el meu punt de vista, he trobat que el tipus d’escola que més la defineix, és l’escola número 1.

1.Una escola que considera als infants competents.

L’elecció en aquest cas, es deu a la filosofia del centre de Toninaina, Infant capaç, aquest centre creu molt amb les possibilitats de l’infant, el fa ser molt autònom amb el seu dia a dia.

No m’agrada la idea de dir l’escola on m’agradaria ser, ja que l’escola on estic m’agrada molt, i pens que fan molt bona feina, sinó que m’agrada més pensar, si pogués elegir de cara a l’any que una escola, quin tipus d’escola m’agradaria anar. En aquest cas la meva elecció seria, l’escola número 9.

9.Una escola creativa i innovadora.

L’elecció en aquest cas es deu a que m’agradaria conèixer una escola on la planificació fos setmanal o quinzenal, de tal manera que cada setmana els infants visquessin experiències noves, creatives, innovadores, que els despertessin sorpresa i curiositat, pens que un infant està més atent davant aquelles coses que desconeix, i no tant davant aquelles coses que coneix degut a la rutina.

Dins el context de centre i d’aula en el que em trobo, pens que puc millorar molt les competències que em manquen, n’hi ha algunes que necessiten ser reforçades com ara:

1.2.Reflexiona i pondera sobre elements que porten a una bona actuació. Pens que tal vegada hauria de reflexionar una mica més sobre allò que es fa en el centre, demanar-me més el per què es fan les coses, com les preparen, com les planifiquen, quins objectius i continguts tenen etc. La solució que hi trobo es demanant-t’ho, dilluns dia 11 tinc una reunió de línia, tal vegada seria un bon moment per fer preguntes, ja que es una estona sense infants i on es planifiquen coses d’aula.

1.4. Arriba a conclusions elaborades a partir de la contrastació de la informació recollida tant de la teoria com de la pràctica. És una competència que encara estic assolint, necessit saber molta més informació del centre per arribar a unes bones conclusions i contrastacions, a dia d’avui encara no he tingut la possibilitat de veure cap document de centre ( P.E.C), per tant jo si que en trec algunes conclusions a partir de l’observació, però no ho puc contrastar amb cap document. La solució que hi veig es demanar que necessitem aquest document a la directora per millorar les nostres pràctiques i fer els nostres treballs.

2.2. Identifica les pròpies creences i concepcions; contrasta les creences personals amb les pràctiques i activitats que observa al centre. Se amb quina educació crec, i per tot allò estudiat durant aquests anys, pens que hem après quina educació funciona. M’agrada pensar amb una educació globalitzadora i constructivista. Les meves creences s’apropen bastant a la filosofia del centre en el que estic, encara que tal vegada em falta visualitzar els objectius de les activitats que es fan i el perquè d’aquestes, per entendre que aquestes tenen un sentit constructivista. La solució, pens que es informant-me amb el P.E.C i demanant-ho, però a dia d’avui encara no em sent preparada per qüestionar i demanar sobre aquest tema, però em proposo fer-ho abans d’acabar les pràctiques.

2.3.Descriu el que vol aprendre, els objectius que es proposa. Sabia el que volia aprendre abans d’arribar a l’escola, encara que no era conscient de moltes altres coses que encara no he après i m’interessa aprendre també. Se on vull arribar i tinc la meva meta clara, però encara em queda camí. Per ara em proposa aprendre tot allò que fan a l’escola de manera autònoma: fer el bon dia, fer el resum del dia, contar contes, fer bones preguntes als infants per fomentar el seu pensament, aprendre a treballar per projectes, aprendre a ser innovadora i creativa, aprendre a com són les reunions de claustres, línia.. La solució, participar molt, tenir iniciativa i ganes i fer preguntes per aprendre.

2.5.Recull dubtes i dilemes. Si que tinc dubtes o dilemes, tornant al mateix tema, no se molt bé a partir de quin objectius i continguts treballa l’escola, no se molt bé com avalua als infants i com s’avalua l’escola en si. La solució, si no es aconseguint alguns documents de centre i poder contrastar-los amb la meva observació, no se com fer-ho.

3.2. Aporta reflexions en quant a l’organització del centre: distribució del temps i de l’espai, dinàmiques de treball, coordinació entre professorat... Aquesta competència quan vam fer la primera entrada no la tenia assolida, però pens que ara ja hi està. Amb el meu grup amb fet un gran anàlisi de centre mitjançant una observació de 3 setmanes i que encara dura, anem descobrint moltes coses i anem reflexionant sobre aquestes, que ens agrada més i menys, que canviaríem i milloraríem, que no es pot canviar i com ho podem fer perquè millori una mica etc

3.3.Contrasta allò que recullen els documents del centre amb les pràctiques i rutines que es realitzen. I 4.1. Identifica marcs teòrics que justifiquen o qüestionen les pràctique que es duen a terme a l’aula. Competències no assolides i difícils d’assolir sense els documents del centre. No trobo una solució.

4.3.Elabora hipòtesis de per què passa un fet concret a partir d’un recull d’informació. Encara no he assolit aquesta competència, confiï que desprès d’assistir a les reunions podré recollir més informació i no sols la visual i podré entendre millor perquè es fan les coses i fer hipòtesis.

Les competències dels punt 5. Reflexiona sobre el procés de millora, quan vam fer l’entrada no la tenia assolida, a moments d’ara puc dir que la comencem a assolir, ja que hem decidit sobre quin tema serà el nostre projecte, que observarem, qui observarem... i ja hem duit a terme dues observacions en profunditat, però encara queda molt camí per assolir-les del tot. La solució, seguir fent feina i parlar amb la directora i professora de la universitat Marisa Mir per fer un bon anàlisi.

Justificació de les etiquetes:

Les etiquetes elegides per aquesta entrada són la 2.1, ja treballada en la primera entrada, ja que considero que aquesta entrada és una continuació de l'anterior, encara que aquest cop més detallada per una banda ja que fa més temps que esteim a l'escola i més sintetitzada per una altra banda perquè he pogut descobrir amb aquest temps quines competències necessiten millorar o em manquen, reflexionant així sobre els meus errors  i cercant maneres de millorar l'actuació professional, treballant la 2.7.

Així com també, la 3.1 i 3.2, ja que tant jo com el meu grup hem realitzat moltes reflexions sobre el centre, com es distribueix l'espai i el temps, com treballen, com es coordina el professorat, les relacions amb les famílies... totes elles reflectives en el treball de centre, analitzant així un DAFO de centre.

Confii en aconseguir aquests repetes a final de pràctiques o si pot ser abans encara molt millor i així poder pulir més aquelles competències ja adquirides.

Doncs bé, ja anirem contant més coses més endavant. 

Fins aviat !!

DESCRIPCIÓ D'UNA OBSERVACIÓ

Observació a tots als infants dia 26 de Febrer de 2013 a l'aula els Raïms.

LES SAFATES D'EXPERIMENTACIÓ AMB INFANTS DE 2-3 ANYS.

Abans d'iniciar l'explicació de l'observació, m'ha costat una mica decidir quin moment de l'aula podia descriure, ja que n'hi ha molts de moments on els infants aprenen i puc extreure una gran qualitat d'observacions, però finalment m'he decidit per explicar-vos com es realitzen les Safates d'experimentació a l'escola Toninaina.

Les safates d'experimentació són un conjunt d'activitat mitjançant les quals els infants exploren, experimenten i manipulen amb diversos materials ( inespecífics i de la natura). Aquesta expliració els ajuda a estructurar la ment a través de la informació que reben de la informació que reben de l'experimentació i els dóna pistes per descobrir el nostre entorn. Així doncs, no és només una activitat lúdica per passar-s'ho bé, sinó que hi ha molts més aprenentatges significatius que es desenvolupen gràcies a les experimentacions.

La meva tutora, em va explicar que en aquest moment els educadors intenten intervenir el menys possible, ja els educadors també prenen nota i així doncs intenten que sigui una activitat autònoma per l’infant, i l’adult intenta fer un rol de observador no participant.

A l’escola Toninaina, tenen els següents objectius a l'activitat de safates d'experimentació:


-Conèixer diferents materials i textures
Per altra banda la 2.6, ja que he argumentat perquè he elegit aquesta observació i com l'he feta, explicant així el procés de l'activitat. I finalment també, consider que vaig treballar la competència 3.1, perquè  mentre feia aquesta observació em vaig fer moltes preguntes, ja que mai havia tengut l'oportunitat d'observar una activitat d'experimentació com les safates, vaig questionar-me moltes coses ja que el fet de que a l'escola ofericin aquesta activitat demostra molt d'ella, una escola on els nins són actius i els mestres són passius, qüestions que la meva tutora em va respondre. 

-Participar amb interés i atenció en l'activitat manipulativa
-Mantenir una actitud de recerca i descobriment
-Trobar les qualitats dels elements a partir de l'observació, la manipulació i experimentació
-Trasvasar materials omplint i buidant recipients diferents
-Verbalitzar els resultats de les observacions i accions realitzades
-Experimentar la nocio de quantitat a través de comparar i agrupar
-Desenvolupar nocions logico-matemàtiques
-Compartir materials i estris amb els companys 
-Respectar les experimentacions i creacions dels altres
-Col·laborar en la recollida d'estris i materials.

El material que es va proposar aquest dia van ser: Cafè molt i Cigrons.

I alguns dels objectes mediadors que es van proposar van ser:

-L'activitat s'inicià així:

Primer de tot, estem a la classe i els informem com cada dimarts que toca anar a les safates d'experimentació i que per tant a poc a poc ens hem d'anar posant les bates. Una vegada tots estem llestos, anem fent fila fins a la sala de safates amb les mans darrera, entrem a la sala sense fer soroll i abans de tocar res ens assèiem a la paret. La tutora demana amem qui sap quin material hi ha, i els infants responen el que saben. Llavors la tutora els demana quin material i havia la setmana anterior, i els infants també responen, alguns ho recorden més que d’altres.

Desprès els demanem als infants que podem fer a la sala, i ells ens contesten que poden tocar, ensumar, col·lar, embrutar-se, escoltar etc, i els demanem també que no podem fer, i ells responen: pegar, mossegar, prendre les coses als companys, córrer etc

Quan ja tenim tot llest, ens arromanguem les mànigues i els infants poden iniciar l’experimentació.

Tots els infants juguen, però cada un té la seva manera de jugar. Alguns d’ells realitzen jocs pre-simbòlics, aquests estan relacionats amb el procés de construir-se una identitat pròpia, física i emocional, separada de la mare. Comença el procés de diferenciació i individuació. Són exemples : allunyar-se-apropar-se, omplir-buidar, ajuntar-separar,copejar, construir-desconstruir … Ajuden a desenvolupar la capacitat cognitiva i emocional necessària per poder afrontar l’absència de la mare i del pare (separació i retrobament). Alguns infants com en C, en J., en F., n’A. i na A., ells empren molt els objectes mediadors per ficar i treure, fan un joc gairebé individual

Altres infants, ja inicien el joc simbòlic,  quan l’infant juga una ficció de forma espontània, que li surt de dins, és a dir, fa “com si”. Aquest li permet anar elaborant la seva vida afectiva, i el món de les emocions i li facilita l’aprenentatge dels rols socials i culturals. Alguns infants com na L., na L., na M., na C. etc.. fan com si, fer una tarta, beure cafè, anar a comprar etc, i el seu joc ja comença a ser una mica més col·lectiu i cooperatiu.

Me n’adon que els infants aprenen moltes coses, aquells que realitzen joc pre-simbòlic, aprenen que el cafè passa pels col·ladors, en canvi, els cigrons no, aprenen a que el cafè és molt fi i els cigrons no, aprenen que el cafè no es pot contar i els cigrons si..., per altra banda els infants que realitzen joc simbòlic, aprenen a fer volar la seva imaginació, a compartir i a cooperar, en definitiva és magnífic poder viure aquesta experiència.

El temps de durada en l’experimentació amb les safates depèn de la motivació de l’infant, és totalment flexible, quan els infants comencen a desconcentrar-se el temps de safates s’acaba,alguns dies les safates duren 20 minuts, d’altres superen l’hora.

Quan veiem que els infants es cansen, els expliquem a la resta que s’està acabant el temps d’experimentació, i que hem de començar a recollir una mica la sala. Els infants tenen unes pales i graneres de mida petit, de tal forma que netegen al terra i les taules, una mica.

Una vegada la sala queda una mica ordenada, anem al bany de la sala i ens rentem les mans per tornar a poc a poc a la nostra classe. 

Aquests són alguns exemples d'experimentació dels infants.

-Reflexió sobre l'activitat:

L'objectiu que tenia la meva tutora i jo a la vegada, era que els infants gaudissin de l'activitat i alhora que assolissin tots els objectius possibles, encara que no d’una forma conductista, sinó respectant el ritme de l’infant.

En quan a l’assoliment dels objectius, no tots assoliren tots els objectius i no tots assoliren els mateixes. Però parlant globalment, podria dir que el grup classe en conjunt les va assolir tots.

Els infants ja coneixien el material de feia dues setmanes, però la repetició d’aquest pens que els ajuda a seguir experimentant i aprendre més característiques sobre ell. Tots els infants participaven d’una manera activa en l’activitat manipulativa i mantenien constantment una actitud de recerca i descobriment, aprenent així les qualitats del material. Escoltaven el renou del material en combinació amb els objectes mediadors, ensumaven l’olor d’aquest, observaven quin material transvasava i quin no pels objectes mediadors, compartint alhora els materials. Els infants normalment en aquest espai respecten els experiments de la resta i cada un fa la seva feina. Fins i tot podíem veure com es treballaven conceptes matemàtics ( poc i molt, fi i gruixat, petit i gros, contar objectes mediadors “jo en tenc 2” etc)

Alguns cops a la sala si que hi ha alguns conflictes, però pens que és molt lògic, ja que els infants encara estan superant aquesta etapa egocèntrica, i pens que per l’edat que tenen, ho fan molt bé i són una gran aula.

Pens que els infants en aquesta sessió van reforçar els coneixements que tenien sobre aquest material, ja que aquest ja havia estat emprat, la qual cosa els ajuda a recordar i acabar els experiments que havíem deixat inacabats en l’anterior sessió i alhora els proporciona seguretat.

Nosaltres com a educadores dins l’aula, teníem una actitud d’escolta. Una actitud d’observació, poca intervenció i de manera discreta i individual. Per altra banda, altres tasques que teníem com adults eren:

-Seleccionar els materials

-Preparar l’espai

-Donar les consignes per fer un bon ús del material i estris ( recordar normes)

-Organitzar i guiar la recollida

Per tant, els objectius que es pensen per aquesta activitat s’assoleixen de manera activa per part de l’infant respectant el seu ritme i interès en l’activitat, i l’educadora en moments puntuals pot guiar l’experimentació d’aquest però no de forma conductista.

Justificació de les etiquetes:

Les etiquetes que he elegit per aquesta entrada són: 
La 1.1 ja que he accedit a dades i recursos a l'hora de resoldre aquesta activitat.

la 1.4, ja que he arribat a conclusions elaborades a partir de la contrastació de la informació recollida als documents del centre sobre aquesta pràctica i la pràctica que jo he observat durant l'activitat.

La 2.6, perquè argumento que s'ha fet durant l'activitat i perquè.

I finalment, la 3.1, ja que hem faig preguntes sobre el que he observat en quan al funcionament de l'observació, i per tant funcionament de l'activitat al centre.

Esper que vos hagi agradat, i sincerament recoman provar aquesta experiència, perquè els infants aprenen moltíssim descobrint per ells mateixos com són les coses.

Fins aviat !!