MÉS SOBRE L’OBSERVACIÓ D’AULA

Bon dia lectors i lectores !

En referència a una de les anteriors entrades sobre una observació d’aula, dir que encara no se molt bé per quines creences em moc jo, tot és molt nou i encara m’estic descobrint a mi mateixa, al principi em guiava una mica per imitació i tal vegada actuava a partir de les creences de la meva tutora, però aquesta assignatura em fa reflexionar molt i pens que ara a poc a poc vaig aclarint qui som i amb que crec.

Si que és cert, que la darrera sessió del dijous passat a l’assignatura de Reflexió i Innovació, em va impactar molt la creença de: L’infant que plora és la víctima, i tot d’una vaig pensar que tal vegada jo també tenia aquesta creença. A partir d’aquell moment, les meves actuacions cap als infants han canviat, i pràctic molt el diàleg perquè ells em contin la situació i intent ser el més justa possible.

Abans d’explicar les creences que pens que manifesta la meva tutora d’aula, he de dir que pens que fa una feina adequada i bona. És una gran persona i sap entendre i satisfer molt bé les necessitats dels infants. Pens que les intervencions que la meva tutora duu a terme a l’aula són referència de les creences que ella i tot l’equip docent té: “Infant capaç” “lliure de moviment”. Algunes de les creences que he pogut identificar són:

-Com menys intervenim millor, perquè l’infant experimenta per si sol. Pens que és una creença de centre. Els educadors volen educar mitjançant la metodologia constructivista i a través dels principis de Emmi Picker.

Tal i com diu Pickler, l’infant ha de ser lliure del seu propi moviment i activitat iniciada pel propi infant així com ha de ser autònom en l’aprenentatge. Per altra banda, tal i com diu Pickler i el constructivisme, la relació entre l’infant i l’adult ha de ser de cooperació, es dedica a l’infant una atenció molt individualitzada al llarg de la jornada, es respecten els temps, gestos i actituds dels infants i totes les interaccions es basen en l’atenció reciproca i en una cadena d’interaccions mútues. És a dir, l’adult intervé dotant un entorn ric i protegit, respectant el ritme com a base de domini i seguretat. El docent no intervé i no estimula, manté una actitud permanentment d’observació, l’adult no ha de forçar el moviment.

-Els infants han d’aprendre a recollir el material. És cert que els infants han d’aprendre que quan es treu un material per jugar llavors aquest s’ha de recollir.

Però jo tenia el dubte si en el moment de safates d’experimentació o en el moment de psicomotricitat també era bo que els infants recollissin el material. Aquesta setmana vam tenir una reunió amb na Marisa Mir especialista en psicomotricitat i vaig plantejar-li aquest dubte, ella em va dir que en aquest àmbit o en l’àmbit de safates no era necessari implicar aquesta norma, però que tampoc era un aspecte negatiu que l’impliquessin, però si que seria més recomanable que ho recollissin els educadors.

-Els infants han d’aprendre a resoldre els conflictes per si sols, cada vegada més autònomament. La meva tutora i jo sempre intentem que els infants aprenguin a resoldre els seus conflictes individualment, quan ells ens venen a demanar ajuda perquè no saben com demanar un objecte, o perquè els hi han pres un material nosaltres els donem pistes perquè ho facin ells sols, i en el cas de que no ho resolguin ens apropem a ells i els ajudem, però sempre al principi intentem que sigui una activitat autònoma de l’infant sense necessitar tant l’ajuda de l’adult, encara que quan els infants parlen nosaltres sempre els mirem i estem atents a les seves actuacions, ells saben que nosaltres els mirem i pens que això també els dóna seguretat afectiva.

Pens que les creences que manifesta la meva tutora no són sols producte d’ella sola, sinó que és tot l’equip docent que en pensa així, la qual cosa ho trob molt positiu, ja que això significa que treballen d’una forma molt cooperativa i pens que això ajuda al funcionament de l’escola.

Aquestes creences jo durant el meu primer més de pràctiques les vaig creure sense reflexionar-ne sobre elles, ara si que n’he reflexionat i pens que moltes creences són molt adequades ja que tenen una fonamentació teòrica al darrera i treballen mitjançant principis pedagògics estudiats, principis actuals que han donat bons resultats a moltes escoles.

Els referents teòrics que jo i trobo baix aquestes creences són clars, com ja he dit abans són fonaments teòrics actuals, el constructivisme i la pedagogia de Emmi Pickler. Una pedagogia que empren molts de professionals en educació i atenció primerenca estan familiaritzats amb aquestes metodologies d’ensenyament, on la pràctica educativa es basa en el valor dels fets quotidians i el respecte del desenvolupament de l’infant. Una de les característiques més significatives d’aquesta metodologia és el rol que adquireix la persona adulta, acceptant el compromís de no intervenir en l’activitat lliure, si no cal. Sorprèn que poc que arriba a necessitar un infant si l’adult li ofereix un entorn segur, ric i adient.

Algunes preguntes que podria haver formulat o podria formular pròximament a la meva tutora per fer posteriorment una bona reflexió sobre l’observació podrien ser:

-Per què penses que com menys intervenció docent durant l’experimentació, és millor?

-Penses que és important el diàleg per fomentar el pensament? I així crear possibles conflictes cognitius els quals els infants hagin de resoldre?

-Creus que un infant és capaç d’arribar a simbolitzar, re-assegurar, descentrar-se per si sol, sense l’ajuda de l’adult?

-Quan creus que un infant es pot saltar les normes i quan no? Creus que tots els infants han de seguir les mateixes normes i complir-les per igual?

Justificació de les etiquetes:

Són moltes les competències que he pogut treballar realitzant aquesta entrada. Però sintetitzant una mica, pens que he treballat més les següents: 

La 2.2, pens que he començat a identificar les meves pròpies creences i les he contrastat amb les creences i observacions realitzades al centre. 

La 2.5, ja que he recollit alguns dubtes i dilemes que no tenia clars, i que he resolt demanant. 

Per altra banda pens que també he treballat la competència 4.1 ja que he identificat la fonamentació teòrica que practica la meva tutora i el centre en si, així com també he identificat les creences i alhora les bones pràctiques que he pogut observar, treballant la 4.2.

Fins la pròxima entrada!!