CONTRAST DE LES JORNADES ESCOLARS

Benvolguts lectors i lectores d'aquest blog, avui el que pretenc és comparar i contrastar diverses jornades escolars, fent així una reflexió sobre les igualtats i diferències entre elles, pensant allò que podríem incloure a l'escola Toninaina o també pensar allò que podríem incloure però que no és possible; i reflexionar sobre aquelles coses que m'han sorprès de la resta de jornades.

Les escoles sobre les qual n'he fet una comparança són:

-Escola d'Esporles

-Escola de Valldemosa

-Escola de Sa Pobla 

-I la meva, Escola d'Inca

En el cas de Toninaina, el projecte educatiu del centre pretén desenvolupar en els alumnes les capacitat que els permetin resoldre situacions i necessitats de la vida quotidiana i afavoreixin el procés de desenvolupament harmònic de la seva personalitat, partint sempre de l’entorn més immediat en que es troba situada l’escola.

Defensen els principis de convivència democràtica,admetent el pluralisme ideològic . A través de la coeducació intenten eliminar qualsevol tipus de discriminació entre els alumnes. Es proposen afavorir el diàleg, la reflexió, la col·laboració i la solidaritat, juntament amb l’ordre i la disciplina necessaris com a eines útils de treball.

L’escola sempre procura adequar les activitats al ritme d’aprenentatge dels infants, és a dir, procuren posar els fonaments educatius que més endavant permetrà els alumnes aconseguir la seva educació integral.

Desprès de compartir amb les meves companyes les diferents jornades escolars i fer-ne un acurat anàlisi he pogut arribar a diverses conclusions.

Per una banda, puc imaginar-me que els marcs conceptuals de les escoles analitzades no són ben bé iguals, però si que totes vetllen per l’educació i el benestar dels infants, però amb unes metodologies d’intervenció diverses.

Per altra banda, l’escola de Sa Pobla i l’escola d’Esporles treballen molt similarment a l’escola on jo realitzo les pràctiques. Aquestes es podrien resumir de la següent manera:

7.30 - 8.30: escola matinera

8.30-9.30: Joc lliure, mentre es fan les lectures d'agendes.

9.30-10.30: es fan el bon dia i es berena.

11.30-11.15: es fan les activitats més estructurades ( psicomotricitat, safates d’experimentació, racons, música, creativitat …)

11.15-12.00: pati

12.00-12.30: joc lliure

12.30-13.30: dinar i dormir

13.30: els infants dormen fins les 15.00 aproximadament

15.00-17.00: escola de tarda

Les escoles dins aquest horari similar i activitats similars, tenen unes maneres diferents i particulars de fer rodar l’escola.

En el cas de l’escola d’Esporles i Valldemosa, al matí es fa el Bon dia de forma molt similar a l’escola Toninaina, mirem qui ha vingut i qui no i aferrem les nostres fotografies al plafó corresponent, però a Esporles i Valldemosa no hi ha lectura d’agendes de manera rutinària, només en el cas de que qualque pare o mare hagi de fer arribar alguna informació als tutors. 

En canvi, a l’escola d’Inca i Sa Pobla si que es fa aquesta lectura diàriament, encara que de forma diferent.

A l’escola Toninaina, llegim les agendes de manera individual amb els infants, mentre la resta fa joc lliure dins l’aula. En canvi, a l’escola Hialfàs, es fa la lectura d’agendes després del Bon dia de manera col·lectiva, cada infant s’apropa a la mestra i conta a la resta d’infants que ha fet aquella tarda, fomentant així el diàleg i l’intercanvi de informació entre els companys d’aula. Aquesta forma que té l’escola de Sa Pobla per llegir les agendes és una metodologia que m’agrada i que introduiria a l’escola Toninaina, pens que és molt enriquidor compartir les experiències dels infants i fomentar que aquests aprenguin a contar en públic allò que han fet, el que els hi ha agradat i poder portar a terme un diàleg enriquidor. Crec que per portar-ho a terme la manera més adequada seria proposar-ho a la directora, exposant així uns objectius i continguts que demostressin l’aprenentatge que hi ha al darrera d’aquesta activitat.

En el cas de l’escola de Sa Pobla el bon dia es fa de manera també similar a la resta, però aquesta introdueix un factor més, molt interessant. Desprès de mirar qui ha vingut i qui no, entre tots miren i decideixen quin temps fa, i llavors recorden quin dia és i quina activitat toca aquell dia. Pens que això ajuda a estructurar el temps als infants, els ajuda a anticipar que faran i els dóna una seguretat física i afectiva. Per tant, aquesta activitat també seria interessant dur-la a terme a l’escola Toninaina. Per portar-ho a terme ho faria de la mateixa manera que amb la lectura d’agendes.

Totes les escoles analitzades tenen un dia assignat per activitats musicals. A l’escola Toninaina no tenim aquest tipus d’activitat de manera programada sinó que molts cops abans d’anar a dinar cantem amb el cançoner o la capsa de música. Però pens que les dues maneres de treballar la música són correctes, ja que nosaltres també la treballem molt però sense un horari estructurat.

Ja finalment, m’agradaria molt reflexionar sobre l’escola de Valldemosa ja que ha estat la que més m’ha cridat l’atenció, ja que surt d’allò quotidià i tradicional, es tracta d’una escoleta singular amb només dues aules, hi ha tres mestres i un total de 19 infants. Per tant l’escola té grups heterogenis d’infants de diferents edats.

Aquesta escola treballa per ambients on l’ aprenentatge consisteix en una manera diferent d’organitzar els alumnes, l’espai i els materials per tal de propiciar i construir un lloc d’aprenentatge que sorgeixi espontàniament. Les propostes de tota l’escoleta tenen una continuïtat  setmanal, aproximadament, i que amb elles s’intenta cobrir tota necessitat de l’infant: tant d’experimentació, manipulació, sensorialitat, descobriment, joc simbòlic, joc heurístic, etc.

En l’ambient l’infant és el protagonista i constructor del seu propi aprenentatge i el paper del mestre és secundari, es basa fonamentalment en organitzar i afavorir l’aprenentatge. Aquesta orientació pedagogia pretén que els infants participin d’una manera més activa, lliure, constructiva i creativa del seu aprenentatge escolar i creixement com a persona.

Per tant, el treball per ambients seria una metodologia també molt interessant a l’escola Toninaina, però que difícilment es podria incorporar, ja que a Toninaina ja tenen una forma molt interessant i que funciona de treballar.

Justificació de les etiquetes:

He elegit la competència 3.2, perquè pens que he fet una gran reflexió sobre les jornades escolars del meu centre i la resta de centres. La 4.1, perquè he identificat els marcs teòrics que justifiquen les pràctiques que es duen a terme a l'escola Toninaina a través dels documents de centre i finalment la 4.2, perquè he identificat les bones pràctiques educatives de totes les escoles, reflexionant sobre elles i pensant quines serien bones per introduir a l'escola Toninaina.

Fins la pròxima.

MÉS SOBRE L’OBSERVACIÓ D’AULA

Bon dia lectors i lectores !

En referència a una de les anteriors entrades sobre una observació d’aula, dir que encara no se molt bé per quines creences em moc jo, tot és molt nou i encara m’estic descobrint a mi mateixa, al principi em guiava una mica per imitació i tal vegada actuava a partir de les creences de la meva tutora, però aquesta assignatura em fa reflexionar molt i pens que ara a poc a poc vaig aclarint qui som i amb que crec.

Si que és cert, que la darrera sessió del dijous passat a l’assignatura de Reflexió i Innovació, em va impactar molt la creença de: L’infant que plora és la víctima, i tot d’una vaig pensar que tal vegada jo també tenia aquesta creença. A partir d’aquell moment, les meves actuacions cap als infants han canviat, i pràctic molt el diàleg perquè ells em contin la situació i intent ser el més justa possible.

Abans d’explicar les creences que pens que manifesta la meva tutora d’aula, he de dir que pens que fa una feina adequada i bona. És una gran persona i sap entendre i satisfer molt bé les necessitats dels infants. Pens que les intervencions que la meva tutora duu a terme a l’aula són referència de les creences que ella i tot l’equip docent té: “Infant capaç” “lliure de moviment”. Algunes de les creences que he pogut identificar són:

-Com menys intervenim millor, perquè l’infant experimenta per si sol. Pens que és una creença de centre. Els educadors volen educar mitjançant la metodologia constructivista i a través dels principis de Emmi Picker.

Tal i com diu Pickler, l’infant ha de ser lliure del seu propi moviment i activitat iniciada pel propi infant així com ha de ser autònom en l’aprenentatge. Per altra banda, tal i com diu Pickler i el constructivisme, la relació entre l’infant i l’adult ha de ser de cooperació, es dedica a l’infant una atenció molt individualitzada al llarg de la jornada, es respecten els temps, gestos i actituds dels infants i totes les interaccions es basen en l’atenció reciproca i en una cadena d’interaccions mútues. És a dir, l’adult intervé dotant un entorn ric i protegit, respectant el ritme com a base de domini i seguretat. El docent no intervé i no estimula, manté una actitud permanentment d’observació, l’adult no ha de forçar el moviment.

-Els infants han d’aprendre a recollir el material. És cert que els infants han d’aprendre que quan es treu un material per jugar llavors aquest s’ha de recollir.

Però jo tenia el dubte si en el moment de safates d’experimentació o en el moment de psicomotricitat també era bo que els infants recollissin el material. Aquesta setmana vam tenir una reunió amb na Marisa Mir especialista en psicomotricitat i vaig plantejar-li aquest dubte, ella em va dir que en aquest àmbit o en l’àmbit de safates no era necessari implicar aquesta norma, però que tampoc era un aspecte negatiu que l’impliquessin, però si que seria més recomanable que ho recollissin els educadors.

-Els infants han d’aprendre a resoldre els conflictes per si sols, cada vegada més autònomament. La meva tutora i jo sempre intentem que els infants aprenguin a resoldre els seus conflictes individualment, quan ells ens venen a demanar ajuda perquè no saben com demanar un objecte, o perquè els hi han pres un material nosaltres els donem pistes perquè ho facin ells sols, i en el cas de que no ho resolguin ens apropem a ells i els ajudem, però sempre al principi intentem que sigui una activitat autònoma de l’infant sense necessitar tant l’ajuda de l’adult, encara que quan els infants parlen nosaltres sempre els mirem i estem atents a les seves actuacions, ells saben que nosaltres els mirem i pens que això també els dóna seguretat afectiva.

Pens que les creences que manifesta la meva tutora no són sols producte d’ella sola, sinó que és tot l’equip docent que en pensa així, la qual cosa ho trob molt positiu, ja que això significa que treballen d’una forma molt cooperativa i pens que això ajuda al funcionament de l’escola.

Aquestes creences jo durant el meu primer més de pràctiques les vaig creure sense reflexionar-ne sobre elles, ara si que n’he reflexionat i pens que moltes creences són molt adequades ja que tenen una fonamentació teòrica al darrera i treballen mitjançant principis pedagògics estudiats, principis actuals que han donat bons resultats a moltes escoles.

Els referents teòrics que jo i trobo baix aquestes creences són clars, com ja he dit abans són fonaments teòrics actuals, el constructivisme i la pedagogia de Emmi Pickler. Una pedagogia que empren molts de professionals en educació i atenció primerenca estan familiaritzats amb aquestes metodologies d’ensenyament, on la pràctica educativa es basa en el valor dels fets quotidians i el respecte del desenvolupament de l’infant. Una de les característiques més significatives d’aquesta metodologia és el rol que adquireix la persona adulta, acceptant el compromís de no intervenir en l’activitat lliure, si no cal. Sorprèn que poc que arriba a necessitar un infant si l’adult li ofereix un entorn segur, ric i adient.

Algunes preguntes que podria haver formulat o podria formular pròximament a la meva tutora per fer posteriorment una bona reflexió sobre l’observació podrien ser:

-Per què penses que com menys intervenció docent durant l’experimentació, és millor?

-Penses que és important el diàleg per fomentar el pensament? I així crear possibles conflictes cognitius els quals els infants hagin de resoldre?

-Creus que un infant és capaç d’arribar a simbolitzar, re-assegurar, descentrar-se per si sol, sense l’ajuda de l’adult?

-Quan creus que un infant es pot saltar les normes i quan no? Creus que tots els infants han de seguir les mateixes normes i complir-les per igual?

Justificació de les etiquetes:

Són moltes les competències que he pogut treballar realitzant aquesta entrada. Però sintetitzant una mica, pens que he treballat més les següents: 

La 2.2, pens que he començat a identificar les meves pròpies creences i les he contrastat amb les creences i observacions realitzades al centre. 

La 2.5, ja que he recollit alguns dubtes i dilemes que no tenia clars, i que he resolt demanant. 

Per altra banda pens que també he treballat la competència 4.1 ja que he identificat la fonamentació teòrica que practica la meva tutora i el centre en si, així com també he identificat les creences i alhora les bones pràctiques que he pogut observar, treballant la 4.2.

Fins la pròxima entrada!!

ESTRATÈGIES PER MILLORAR LA PRÀCTICA EN EL CENTRE

Benvolguts lectors i lectores un cop més !

Desprès d’haver realitzat un DAFO de centre i un DAFO d’aula, he pogut evidenciar en quina escola estic vivint les meves practiques i en quina escola m’agradaria ser. Ha estat una mica complicat només agafar una escola d’aquesta llista oferta, ja que pens que Toninaina és una escola que abarca moltes més coses, però al final i baix el meu punt de vista, he trobat que el tipus d’escola que més la defineix, és l’escola número 1.

1.Una escola que considera als infants competents.

L’elecció en aquest cas, es deu a la filosofia del centre de Toninaina, Infant capaç, aquest centre creu molt amb les possibilitats de l’infant, el fa ser molt autònom amb el seu dia a dia.

No m’agrada la idea de dir l’escola on m’agradaria ser, ja que l’escola on estic m’agrada molt, i pens que fan molt bona feina, sinó que m’agrada més pensar, si pogués elegir de cara a l’any que una escola, quin tipus d’escola m’agradaria anar. En aquest cas la meva elecció seria, l’escola número 9.

9.Una escola creativa i innovadora.

L’elecció en aquest cas es deu a que m’agradaria conèixer una escola on la planificació fos setmanal o quinzenal, de tal manera que cada setmana els infants visquessin experiències noves, creatives, innovadores, que els despertessin sorpresa i curiositat, pens que un infant està més atent davant aquelles coses que desconeix, i no tant davant aquelles coses que coneix degut a la rutina.

Dins el context de centre i d’aula en el que em trobo, pens que puc millorar molt les competències que em manquen, n’hi ha algunes que necessiten ser reforçades com ara:

1.2.Reflexiona i pondera sobre elements que porten a una bona actuació. Pens que tal vegada hauria de reflexionar una mica més sobre allò que es fa en el centre, demanar-me més el per què es fan les coses, com les preparen, com les planifiquen, quins objectius i continguts tenen etc. La solució que hi trobo es demanant-t’ho, dilluns dia 11 tinc una reunió de línia, tal vegada seria un bon moment per fer preguntes, ja que es una estona sense infants i on es planifiquen coses d’aula.

1.4. Arriba a conclusions elaborades a partir de la contrastació de la informació recollida tant de la teoria com de la pràctica. És una competència que encara estic assolint, necessit saber molta més informació del centre per arribar a unes bones conclusions i contrastacions, a dia d’avui encara no he tingut la possibilitat de veure cap document de centre ( P.E.C), per tant jo si que en trec algunes conclusions a partir de l’observació, però no ho puc contrastar amb cap document. La solució que hi veig es demanar que necessitem aquest document a la directora per millorar les nostres pràctiques i fer els nostres treballs.

2.2. Identifica les pròpies creences i concepcions; contrasta les creences personals amb les pràctiques i activitats que observa al centre. Se amb quina educació crec, i per tot allò estudiat durant aquests anys, pens que hem après quina educació funciona. M’agrada pensar amb una educació globalitzadora i constructivista. Les meves creences s’apropen bastant a la filosofia del centre en el que estic, encara que tal vegada em falta visualitzar els objectius de les activitats que es fan i el perquè d’aquestes, per entendre que aquestes tenen un sentit constructivista. La solució, pens que es informant-me amb el P.E.C i demanant-ho, però a dia d’avui encara no em sent preparada per qüestionar i demanar sobre aquest tema, però em proposo fer-ho abans d’acabar les pràctiques.

2.3.Descriu el que vol aprendre, els objectius que es proposa. Sabia el que volia aprendre abans d’arribar a l’escola, encara que no era conscient de moltes altres coses que encara no he après i m’interessa aprendre també. Se on vull arribar i tinc la meva meta clara, però encara em queda camí. Per ara em proposa aprendre tot allò que fan a l’escola de manera autònoma: fer el bon dia, fer el resum del dia, contar contes, fer bones preguntes als infants per fomentar el seu pensament, aprendre a treballar per projectes, aprendre a ser innovadora i creativa, aprendre a com són les reunions de claustres, línia.. La solució, participar molt, tenir iniciativa i ganes i fer preguntes per aprendre.

2.5.Recull dubtes i dilemes. Si que tinc dubtes o dilemes, tornant al mateix tema, no se molt bé a partir de quin objectius i continguts treballa l’escola, no se molt bé com avalua als infants i com s’avalua l’escola en si. La solució, si no es aconseguint alguns documents de centre i poder contrastar-los amb la meva observació, no se com fer-ho.

3.2. Aporta reflexions en quant a l’organització del centre: distribució del temps i de l’espai, dinàmiques de treball, coordinació entre professorat... Aquesta competència quan vam fer la primera entrada no la tenia assolida, però pens que ara ja hi està. Amb el meu grup amb fet un gran anàlisi de centre mitjançant una observació de 3 setmanes i que encara dura, anem descobrint moltes coses i anem reflexionant sobre aquestes, que ens agrada més i menys, que canviaríem i milloraríem, que no es pot canviar i com ho podem fer perquè millori una mica etc

3.3.Contrasta allò que recullen els documents del centre amb les pràctiques i rutines que es realitzen. I 4.1. Identifica marcs teòrics que justifiquen o qüestionen les pràctique que es duen a terme a l’aula. Competències no assolides i difícils d’assolir sense els documents del centre. No trobo una solució.

4.3.Elabora hipòtesis de per què passa un fet concret a partir d’un recull d’informació. Encara no he assolit aquesta competència, confiï que desprès d’assistir a les reunions podré recollir més informació i no sols la visual i podré entendre millor perquè es fan les coses i fer hipòtesis.

Les competències dels punt 5. Reflexiona sobre el procés de millora, quan vam fer l’entrada no la tenia assolida, a moments d’ara puc dir que la comencem a assolir, ja que hem decidit sobre quin tema serà el nostre projecte, que observarem, qui observarem... i ja hem duit a terme dues observacions en profunditat, però encara queda molt camí per assolir-les del tot. La solució, seguir fent feina i parlar amb la directora i professora de la universitat Marisa Mir per fer un bon anàlisi.

Justificació de les etiquetes:

Les etiquetes elegides per aquesta entrada són la 2.1, ja treballada en la primera entrada, ja que considero que aquesta entrada és una continuació de l'anterior, encara que aquest cop més detallada per una banda ja que fa més temps que esteim a l'escola i més sintetitzada per una altra banda perquè he pogut descobrir amb aquest temps quines competències necessiten millorar o em manquen, reflexionant així sobre els meus errors  i cercant maneres de millorar l'actuació professional, treballant la 2.7.

Així com també, la 3.1 i 3.2, ja que tant jo com el meu grup hem realitzat moltes reflexions sobre el centre, com es distribueix l'espai i el temps, com treballen, com es coordina el professorat, les relacions amb les famílies... totes elles reflectives en el treball de centre, analitzant així un DAFO de centre.

Confii en aconseguir aquests repetes a final de pràctiques o si pot ser abans encara molt millor i així poder pulir més aquelles competències ja adquirides.

Doncs bé, ja anirem contant més coses més endavant. 

Fins aviat !!

DESCRIPCIÓ D'UNA OBSERVACIÓ

Observació a tots als infants dia 26 de Febrer de 2013 a l'aula els Raïms.

LES SAFATES D'EXPERIMENTACIÓ AMB INFANTS DE 2-3 ANYS.

Abans d'iniciar l'explicació de l'observació, m'ha costat una mica decidir quin moment de l'aula podia descriure, ja que n'hi ha molts de moments on els infants aprenen i puc extreure una gran qualitat d'observacions, però finalment m'he decidit per explicar-vos com es realitzen les Safates d'experimentació a l'escola Toninaina.

Les safates d'experimentació són un conjunt d'activitat mitjançant les quals els infants exploren, experimenten i manipulen amb diversos materials ( inespecífics i de la natura). Aquesta expliració els ajuda a estructurar la ment a través de la informació que reben de la informació que reben de l'experimentació i els dóna pistes per descobrir el nostre entorn. Així doncs, no és només una activitat lúdica per passar-s'ho bé, sinó que hi ha molts més aprenentatges significatius que es desenvolupen gràcies a les experimentacions.

La meva tutora, em va explicar que en aquest moment els educadors intenten intervenir el menys possible, ja els educadors també prenen nota i així doncs intenten que sigui una activitat autònoma per l’infant, i l’adult intenta fer un rol de observador no participant.

A l’escola Toninaina, tenen els següents objectius a l'activitat de safates d'experimentació:


-Conèixer diferents materials i textures
Per altra banda la 2.6, ja que he argumentat perquè he elegit aquesta observació i com l'he feta, explicant així el procés de l'activitat. I finalment també, consider que vaig treballar la competència 3.1, perquè  mentre feia aquesta observació em vaig fer moltes preguntes, ja que mai havia tengut l'oportunitat d'observar una activitat d'experimentació com les safates, vaig questionar-me moltes coses ja que el fet de que a l'escola ofericin aquesta activitat demostra molt d'ella, una escola on els nins són actius i els mestres són passius, qüestions que la meva tutora em va respondre. 

-Participar amb interés i atenció en l'activitat manipulativa
-Mantenir una actitud de recerca i descobriment
-Trobar les qualitats dels elements a partir de l'observació, la manipulació i experimentació
-Trasvasar materials omplint i buidant recipients diferents
-Verbalitzar els resultats de les observacions i accions realitzades
-Experimentar la nocio de quantitat a través de comparar i agrupar
-Desenvolupar nocions logico-matemàtiques
-Compartir materials i estris amb els companys 
-Respectar les experimentacions i creacions dels altres
-Col·laborar en la recollida d'estris i materials.

El material que es va proposar aquest dia van ser: Cafè molt i Cigrons.

I alguns dels objectes mediadors que es van proposar van ser:

-L'activitat s'inicià així:

Primer de tot, estem a la classe i els informem com cada dimarts que toca anar a les safates d'experimentació i que per tant a poc a poc ens hem d'anar posant les bates. Una vegada tots estem llestos, anem fent fila fins a la sala de safates amb les mans darrera, entrem a la sala sense fer soroll i abans de tocar res ens assèiem a la paret. La tutora demana amem qui sap quin material hi ha, i els infants responen el que saben. Llavors la tutora els demana quin material i havia la setmana anterior, i els infants també responen, alguns ho recorden més que d’altres.

Desprès els demanem als infants que podem fer a la sala, i ells ens contesten que poden tocar, ensumar, col·lar, embrutar-se, escoltar etc, i els demanem també que no podem fer, i ells responen: pegar, mossegar, prendre les coses als companys, córrer etc

Quan ja tenim tot llest, ens arromanguem les mànigues i els infants poden iniciar l’experimentació.

Tots els infants juguen, però cada un té la seva manera de jugar. Alguns d’ells realitzen jocs pre-simbòlics, aquests estan relacionats amb el procés de construir-se una identitat pròpia, física i emocional, separada de la mare. Comença el procés de diferenciació i individuació. Són exemples : allunyar-se-apropar-se, omplir-buidar, ajuntar-separar,copejar, construir-desconstruir … Ajuden a desenvolupar la capacitat cognitiva i emocional necessària per poder afrontar l’absència de la mare i del pare (separació i retrobament). Alguns infants com en C, en J., en F., n’A. i na A., ells empren molt els objectes mediadors per ficar i treure, fan un joc gairebé individual

Altres infants, ja inicien el joc simbòlic,  quan l’infant juga una ficció de forma espontània, que li surt de dins, és a dir, fa “com si”. Aquest li permet anar elaborant la seva vida afectiva, i el món de les emocions i li facilita l’aprenentatge dels rols socials i culturals. Alguns infants com na L., na L., na M., na C. etc.. fan com si, fer una tarta, beure cafè, anar a comprar etc, i el seu joc ja comença a ser una mica més col·lectiu i cooperatiu.

Me n’adon que els infants aprenen moltes coses, aquells que realitzen joc pre-simbòlic, aprenen que el cafè passa pels col·ladors, en canvi, els cigrons no, aprenen a que el cafè és molt fi i els cigrons no, aprenen que el cafè no es pot contar i els cigrons si..., per altra banda els infants que realitzen joc simbòlic, aprenen a fer volar la seva imaginació, a compartir i a cooperar, en definitiva és magnífic poder viure aquesta experiència.

El temps de durada en l’experimentació amb les safates depèn de la motivació de l’infant, és totalment flexible, quan els infants comencen a desconcentrar-se el temps de safates s’acaba,alguns dies les safates duren 20 minuts, d’altres superen l’hora.

Quan veiem que els infants es cansen, els expliquem a la resta que s’està acabant el temps d’experimentació, i que hem de començar a recollir una mica la sala. Els infants tenen unes pales i graneres de mida petit, de tal forma que netegen al terra i les taules, una mica.

Una vegada la sala queda una mica ordenada, anem al bany de la sala i ens rentem les mans per tornar a poc a poc a la nostra classe. 

Aquests són alguns exemples d'experimentació dels infants.

-Reflexió sobre l'activitat:

L'objectiu que tenia la meva tutora i jo a la vegada, era que els infants gaudissin de l'activitat i alhora que assolissin tots els objectius possibles, encara que no d’una forma conductista, sinó respectant el ritme de l’infant.

En quan a l’assoliment dels objectius, no tots assoliren tots els objectius i no tots assoliren els mateixes. Però parlant globalment, podria dir que el grup classe en conjunt les va assolir tots.

Els infants ja coneixien el material de feia dues setmanes, però la repetició d’aquest pens que els ajuda a seguir experimentant i aprendre més característiques sobre ell. Tots els infants participaven d’una manera activa en l’activitat manipulativa i mantenien constantment una actitud de recerca i descobriment, aprenent així les qualitats del material. Escoltaven el renou del material en combinació amb els objectes mediadors, ensumaven l’olor d’aquest, observaven quin material transvasava i quin no pels objectes mediadors, compartint alhora els materials. Els infants normalment en aquest espai respecten els experiments de la resta i cada un fa la seva feina. Fins i tot podíem veure com es treballaven conceptes matemàtics ( poc i molt, fi i gruixat, petit i gros, contar objectes mediadors “jo en tenc 2” etc)

Alguns cops a la sala si que hi ha alguns conflictes, però pens que és molt lògic, ja que els infants encara estan superant aquesta etapa egocèntrica, i pens que per l’edat que tenen, ho fan molt bé i són una gran aula.

Pens que els infants en aquesta sessió van reforçar els coneixements que tenien sobre aquest material, ja que aquest ja havia estat emprat, la qual cosa els ajuda a recordar i acabar els experiments que havíem deixat inacabats en l’anterior sessió i alhora els proporciona seguretat.

Nosaltres com a educadores dins l’aula, teníem una actitud d’escolta. Una actitud d’observació, poca intervenció i de manera discreta i individual. Per altra banda, altres tasques que teníem com adults eren:

-Seleccionar els materials

-Preparar l’espai

-Donar les consignes per fer un bon ús del material i estris ( recordar normes)

-Organitzar i guiar la recollida

Per tant, els objectius que es pensen per aquesta activitat s’assoleixen de manera activa per part de l’infant respectant el seu ritme i interès en l’activitat, i l’educadora en moments puntuals pot guiar l’experimentació d’aquest però no de forma conductista.

Justificació de les etiquetes:

Les etiquetes que he elegit per aquesta entrada són: 
La 1.1 ja que he accedit a dades i recursos a l'hora de resoldre aquesta activitat.

la 1.4, ja que he arribat a conclusions elaborades a partir de la contrastació de la informació recollida als documents del centre sobre aquesta pràctica i la pràctica que jo he observat durant l'activitat.

La 2.6, perquè argumento que s'ha fet durant l'activitat i perquè.

I finalment, la 3.1, ja que hem faig preguntes sobre el que he observat en quan al funcionament de l'observació, i per tant funcionament de l'activitat al centre.

Esper que vos hagi agradat, i sincerament recoman provar aquesta experiència, perquè els infants aprenen moltíssim descobrint per ells mateixos com són les coses.

Fins aviat !!