BONA PRÀCTICA DE CENTRE

Avui volia compartir amb tots vosaltres la bona pràctica de centre que he pogut observar durant tot aquest temps a l'escola Toninaina.

El que avui us vull explicar és la filosofia i per mi la bona pràctica que regeix en tot el centre. Aquesta innovadora doctrina és inculcada tant a mestres com a infants per igual per tal de dotar als infants d’una major autonomia i fomentar el sentiment de capacitat i seguretat en si mateixos. Aquesta pràctica està present a totes les aules, ja siguin de nadons com de el infants més grans.

Aquesta manera de treballar impregna totes les activitats que es duen a terme tant a nivell de centre com a nivell d’aula i es caracteritza per deixar a l’infant un espai suficient per que desenvolupi la seva capacitat per  conèixer, créixer, cuidar-se de si mateix, i crear-se una imatge pròpia i col·lectiva mitjançant l’experimentació, la observació i la pràctica diària per tal de que esdevinguin un nin/a alegre, comunicatiu, expressiu, i conscient de les seves capacitats i limitacions, en definitiva que creixi sabent ser feliç.

Per tal de fer realitat aquesta filosofia, els docents han de saber escoltar, observar, entendre i frenar els impulsos que ens inciten a ajudar-los i substituir-los per models que els mostrin el com i el perquè deixant així també llibertat per a que ells mateixos cerquin estratègies i/o mecanismes que els ajudin a solucionar els problemes o les dificultats amb que es troben cada dia, és a dir, han de saber pensar abans d’actuar i ser capaços de veure com els seus processos mentals es posen en moviment.

Per a que aquesta tasca i estratègia educatives siguin factibles, és també imprescindible educar, en certa forma, als pares dels infants per a que la filosofia tingui una continuïtat i una significació per als nins i nines. Te el mateix efecte el pare que és massa permissiu com el que és massa estricte. D’igual forma, el fet d’anar canviant constantment les normes, descol·loca mentalment a l’infant que no és capaç de interioritzar els límits que necessiten.

Grup d’infants al que va dirigit, nivell i espai on es duu a terme.

Com ja he dit, aquesta filosofia impregna tots els racons del centre, des de l’aula dels nadons fins a les de 2-3 anys, passant per les aules de psicomotricitat, i safates d’experimentació fins als llocs on es duen a terme les tasques habituals com poden ser el menjador i/o els banys. 

Aquesta no és una pràctica que vagi dirigit a certs espais, sinó que és multidimensional, ocupa totes les aules i tots els espais del centre.

 Evidències d’aquesta filosofia a la vida escolar

El tractar que un infant esdevingui més autònom, és una practica continua i una forma de treballar, una mentalitat que s’ha d’adquirir poc a poc  i que requereix d’una mentalitat oberta i una actitud compromesa amb el canvi. L’escoleta toninaina, per el que he pogut observar, diria que és un centre a on tot gira voltant a l’infant, ells són el punt de partida i el final. Així les activitats que es duen a terme en ell viren en direcció a les necessitats d’ells en els moment de dur-les a terme. Tot això es fa palpable en:

   Significació del temps:  Aquest no es viu com a molts altres centres, que es mouen per horaris fixos i inamovibles, aquí el temps és emprat sols per respectar les rutines més rellevants com són l’hora de l’esmorzar o descansar. El temps depèn de cada moment, de les necessitats dels infants. També cal dir que es té en gran importància respectar el temps maduratiu de cada infant sense incitar-lo a créixer o madurar abans que ho necessiti, és a dir, respectant el moment evolutiu de cada nin i nina, ja que el temps de cada un es distint de l’altre.

   Horaris: Els horaris no estan definits per hores com ocorre a molts altres centres, sinó per activitats, és a dir, l’horari no és el convencional que divideix les distintes hores del dia en activitats, sinó que l’únic que trobarem a l’horari és l’activitat d’estacada que s’ha de dur a terme aquell dia en concret (ex: dilluns psicomotricitat, dimarts safates d’experimentació) sense caure en imposicions d’horaris. Si be es cert que es guien per hores per poder establir un ordre, però aquests horaris no són tancats i canvien un poc depenent de les necessitats del moment

   Treball docent: Els professors de l’escola tenen un paper fonamental, serveixen de guia, de company i aporten l’estabilitat i certes “normes” per dir-ho d’alguna forma, per a mantenir l’ordre. La paraula normes no és del tot adequada ja que es podria parlar més be de límits, uns límits que deixen espai a l’infant per fer, però que també els aporten un punt de realitat, de saber a on es troben i que és el que està be i malament. Aquests límits depenen de l’activitat o l’espai a on es trobin i són inflexibles. Aquesta inflexibilitat és bàsica per a ells, ja que si les “normes” fossin canviants, serien més confoses per a ells i amb probabilitat se les botarien més d’una vegada inconscientment. Una paraula que podria definir el paper del docent seria suggerir. En lloc dels professors mandataris que imposen el que els infants han de fer, aquí el que fan es suggerir mitjançant el material, la seva disposició, ... .

  

   Activitats:  Les activitats que es duen a terme tals com psicomotricitat, Safates, creativitat, ... tenen la característica de que deixen fer a l’infant, permeten una llibertat als nins i nines per a que treballin de la manera que vulguin o necessitin en aquell moment i així permetir-los experimentar, observar, descobrir, decidir i en definitiva evolucionar com a persones. Sota el límits imposats en el moment, els infants desenvolupen l’activitat, cada un de la forma que més li agradi mentre el docent observa i pren nota del que calgui. Si és oportú i l’infant es bota el límits, el docent intervé de forma que l’infant posi els peus a terra i prengui consciència d’on està i del que ha de fer. 

Aportacions teòriques relacionades i perquè la consider una bona pràctica

   

Aquesta pràctica educativa està íntimament relacionada amb el pedagog Loris Malaguzzi i els seus treballs a Reggio Emilia. Ell concebia l’escola com un laboratori on fer experiències d0aqprenentatge significatiu. EL professor és vist com un guia/acompanyant que ajuda a l’infant en la creació del seu propi aprenentatge, la seva imatge d’infant actiu, capaç, protagonista i que viu en relació amb els altres, amb l’entorn i amb els materials.

     

Per a mi és una bona pràctica perquè dóna als infants la llibertat de poder desenvolupar-se i créixer de forma autònoma, de provar fins a on són capaços d’arribar per els seus mitjans i de conèixer els seus límits. És una bona pràctica també perquè el personal del centre aprèn una manera de treballar diferent a la que altres centres empren, una forma de fer les coses on l’infant és el protagonista cada dia i a on tot es fa per a ells, on la seva major responsabilitat és la d’acompanyar-los en el seu camí essent un partícip observacional de les seves fites i dels seus fracassos i donant-los suport en els moments en que els nins i nines ho requereixin, ni abans ni després.

    

Per altra banda també pens que és una bona pràctica perquè tant la pràctica com l’experiència educativa és compartida amb les famílies i amb la resta del centre. A més, malgrat es doni al l’infant una llibertat per fer a la seva manera, totes les activitats tenen una intencionalitat, sols que en lloc de ser activitats directives i normativitzades, són activitats suggerents a on la creativitat té un paper fonamental per tal de provocar conflictes cognitius i, per tant, progressos.

     

És en definitiva una bona pràctica perquè ensenya a esperar, a deixar fer, a no intervenir i a observar l’evolució dels més petits apartant les presses i els resultats per donar lloc a la calma i al progrés.

Justificació de les etiquetes:

He recollit informació dels documents del centre contrastant el que expliquen aquests i la pràctica que jo veig dins el centre, treballant així la competència 3.3, per altra banda, pens que he treballat la 4.1 pel fet d'identificar els marcs teòrics que justifiquen aquesta bona pràctica i fer-ne algunes reflexions. I finalment, pens que he treballat la competència 4.2, pel fet d'identificar una boan pràctica del meu centre i comparar-ho amb altres centres.