BONES PRÀCTIQUES EDUCATIVES A 0-3 ANYS

Hola un dia més !

Avui el que pretenc és compartir amb vosaltres un seguit de bones practiques educatives a diferents escoles de 0-3 anys, les elegides són les que més m’han agradat a mi, les que més m’han cridat l’atenció.

.Pràctica 1: “La festa de la tardor”

La Llar d’infats municipals de Martorell, han realitzat diferents activitats relacionades amb la tardor. L’escola va proposar un seguit de material d’aquesta estació, per convidar la tardor a l’escola, tot tipus de material algun més tou, altres més durs, alguns molt grans i altres petits ( castanyes, fulles, nous, magranes, avellanes, moniatos, carabasses... )

Se’ls va proporcionar als infants un seguit de paneres amb els diferents materials. El primer dia es va proporcionar als infants tot el material, i llavors es va distribuir el material en diferents dies per treballar-los més completament; tot el material estava distribuït de manera atractiva a l’abast dels infants. Aquests podien fer tot allò que els vingués de gust, explorar, tocar, olorar, provar, mirar, tirar, amagar, ficar, treure...Un dia van pelar figues, nous i panses i van preparar unes bosses per dur a casa. També, van experimentar amb pomes, les van olorar, provar, pintar, esclafar, remenar.. i en van fer melmelada. Un altre dia, van experimentar amb el raïm, el van observar, desgranar i assecar. El darrer dia van fer una fira de la tardor, exposant tot el material junt de nou.

M’agrada aquesta pràctica perquè és una manera de familiaritzar als infants amb les estacions, com ara la tardor, i fer-ho d’una manera constructiva i global, al contrari d’una manera directiva.

Els materials que proposen les educadores, és un material molt ric que no es pot veure totes les èpoques de l’any i pens que és bona idea aprofitar la tardor, i donar aquest material per experimentar. L’experimentació que fan la trobo molt significativa, les educadores deixen fer als infants, tenen una actitud d’espera i d’escolta. Una mestra ha de ser capaç d’esperar perquè aquest fet és sinònim de que un nin avança al seu ritme, amb tranquil·litat, sense ansietat i acabar les seves accions amb èxit autònomament, ja que la tensió i l’angoixa no fan més que obrir les portes del fracàs.

M’agradaria molt fer aquesta pràctica a la meva escola, i sobretot a la meva classe. El nom de la meva classe és el raïm, i pens que els infants no han elegit ni treballat el nom de la seva classe i per tant no si senten gaire identificats. Si en les safates d’experimentació el treballéssim i hi féssim èmfasi, tal vegada els infants els agradaria provar aquest material.

.Pràctica 2:  “Poder anar a beure aigua”

Aquesta pràctica m’ha encantat, i sobretot la reflexió de la mestra per arribar a instal·lar aquest racó a l’aula, la capacitat de la mestra per escoltar, rectificar i aprendre dels infants.

A l’escola Nova de Palma, els infants conten amb un racó fix per beure aigua, ells autònomament s’aboquen aigua del pitxer als tassons. El pitxer i tassons són transparents i de vidre com a casa.

Nosaltres a l’escola fem exactament el que explica la mestra en aquesta pràctica, tenim els tassons de colors i som nosaltres qui fem tota la feina de abocar l’aigua desprès del berenar. Mai havia pensat amb aquells infants que no la demanen i tenen set durant tot el dia...

Com veig a les imatges, aquesta escola treballa l’autonomia, i veu a l’infant capaç de abocar-se l’aigua i beure quan té set. Els infants esperen els seu torn, eixuguen l’aigua quan els cau i ho tornen intentar tranquil·lament sense presses, aprenen quan està ple, buit, mig ple...saben que els tassons que estan per avall són nets, els altres no, proven amb quina ma són més hàbils... són infinits els coneixements que aquests infants aprenen amb aquesta activitat tan quotidiana, d’això és el que ens parla la lectura de Mari Carmen Diez i tots els seus llibres, al igual que el mòdul 3, donar importància als moments de vida quotidiana.

L’escola els proporciona un espai i un material al seu abast, un espai per satisfer les seves necessitats autònomament, tranquil·lament, sense por d’equivocar-se, amb una educadora que valora els intents i progressos dels infants en aquest espai.

N’estic tan sorpresa, de no haver pensat mai amb aquest detall, m’ha agradat tan la proposta... és magnífic veure com l’escola i els educadors avancen per fer educar cada dia millor i així crear un món millor.

Geary (1995), “Los individuos son participantes activos y deben construir el conocimento”

.Pràctica 3: “ Espais i materials”

Les decisions sobre com organitzem i gestionem el temps, els espais i els recursos a les nostres aules dóna lloc a una o altra manera de fer i d’entendre l’escola infantil. Aquests elements són els que defineixen la identitat de l’escola.

És important que l’espai doni resposta a les necessitats dels infants i dels adults que els acompanyen, suposa organitzar-ho de tal manera que propicií múltiples relacions i situacions d’aprenentatge a la vegada que ajuda a l’adquisició de l’autonomia.

S’han de proposar materials que provoquin la investigació i exploració, que permetin realitzar diferents accions, usos i experiències, atractius, que promoguin l’ interès i les ganes d’emprar-los, que formin part del seu context quotidià.

Les imatges que es poden veure en aquesta pràctica, són un seguit de espais omplerts de magnífics no estructurats, col·locats de manera atractiva i acollidora, on els infants si senten segurs i protegits, on tenen ganes de experimentar i manipular tot allò que hi ha al seu abast.

Aquests espais són creats per Loris Malaguzzi, ens diu que “ educar significa divertir-se. Pensa que l’avorriment i la rutina han de ser lluny de l’escola.” Per tant, “ critica, d’aquesta manera, els programes i el currículum basats en el patiment, la tristesa i l’esforç sense sentit. 

Els nins i les nines, i els adults tenen necessitat d’optimisme, de rialles i d’entusiasme per continuar creixent”

Per tant, Loris Malaguzzi, està d’acord amb aquesta perspectiva constructivista i innovadora, Loris no creu amb un aprenentatge a través de llibres, sinó a través de la pràctica, explica que els bons mestres són aquells que diàriament estudien els processos dels infants, i valoren allò que un llibre no pot explicar. Els mestres ens hem de deixar guiar pel procés de l’infant, i anar observant quines són les vertaderes pautes importants en l’ensenyança. L’aprenentatge d’un nin és molt divers, entenent que el nostre ensenyament ha de ser flexible, obert, que disposa de canvis... sempre per la millora de l’aprenentatge del nin, i la nostra millora professional.

Pens que, entendre i prendre’s la professió amb serietat i amplitud de mires i tractar de fer camí a poc a poc pot ser la millor manera de re valortizar socialment l’educació i nosaltres mateixos.

Justificació de les etiquetes:

Les competències que pens que he treballat en aquesta entrada són per una banda la 3.2, ja que he fet un seguit de reflexions sobre l'espai, el material, el temps, l'experimentació, l'actitud d'escolta i d'espera...de les bones pràctiques descrites, i per altra banda la 4.2, perquè he identificat algunes bones pràctiques, els he descrites i he argumentat el perquè les he elegides.